Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp XXI

Da Wikisource.
Capp XXI

../Capp XX ../Capp XXII IncludiIntestazione 9 dicembre 2023 75% Da definire

Capp XX Capp XXII

[p. 80 modifica]

Capp XXI.

E
VESINANDES a Gerusalemm, appenna ch’hin staa a Betfage appress almont Olivett: Gesù l’ha mandaa vun di sœu scolar,

2 Disendegh: Andee in del castell, che gh ’avii de nanz, e trovarii là on’asninna ligada, e insemma a lee el so asnin: deslighela, e menela chì de mì:

3 E se quajchedun ve disess quajcoss, disigh, chỉ el Signor ghe n’ha de besogn: e subet ve lassaran anda.

4 E tutt quest è succeduu, per fà, che se verificass quell, ch’ era staa ditt dal profetta, che l’ha ditt: [p. 81 modifica]

5 Disigh a la tosa de Sionn: Ecco che el tò Signor el ven invers de ti mansuett, a cavall d’on’ asninna, cont adree on asnin polleder d’on’asninna de giov.

6 E i scolar hin andaa, e han faa quell, che Gesù gh ’ aveva comandaa.

7 E han menaa l’asnin, e l’asninna: e gh’han traa in spalla i sœu pagn de lor, e l’han faa settà su lu.

8 E tanta gent han destenduu i seu pagn su per la strada: tanti pœu tajaven i brocch di piant, e i spantegaven per strada:

9 E la gent, che gh’era denanz, e quij, che ghe andava adree, vosaven, disend: Evviva el fiœu de David: sia benedett quell, che ven in nomm del Signor: evviva pussee fort, che se pò.

10 E appenna l’è staa dent in Gerusalemm, è saltaa su tutta la cittaa, disend: Chi l’è sto tal?

11 Ma i popoj diseven: L’è Gesù profetta de Nazaret in Galilea.

12 E Gesù l’è andaa dent in del tempi del Signor, e l’ha casciaa via tucc quij tai, che vendeva, e che comprava in gesa, e l’ha stravaccaa i tavoj di bancher, e i baracch de quij, che vendeven i colomb:

13 E’l gh’ha ditt: Gh’è scritt: La mia cà la sarà [p. 82 modifica]ciamada cà d’orazion: ma vialter l’avii fada deventà ona caverna de lader.

14 E ghe s’è vesinnaa in gesa di orb, e di zopp: e i ha faa guari.

15 Ma vedend pœu capp di sazerdott, e i Scriba, i miracoj, che lu el fava, e sentend i fiœu, che vosaven in gesa: Evviva el fiœu de David: s’hin indispettii,

16 E gh’ han ditt: Te sentet cosse disen quist chì? E Gesù el gh ’ ha rispost: Sigura de si. Avii mai leg giuu: Da la bocca di fiœu e di bambin de tetta te faa vegnì fœura perfetta la lod?

17 E lassaa quist, l’è andaa fœura de cittaa in Betania: e là el s’è fermaa.

18 A la mattina pœu in del tornà in cittaa, el s’è sentii famm.

19 E vedend adree a la strada ona pianta de figh, el ghe s’è vesinnaa: ma nol gh’ha trovaa su, che di fœuj, e’l gh ’ha ditt: Che nassa pu nanca on figh de ti: e subet el figh l’è seccaa.

20 Quand i scolar han vedun sta robba, hin restaa incantaa, e diseven: Come l’ha faa a seccà in d’on moment?

21 Ma Gesù el gh’ha rispost, e’l gh’ha ditt: In [p. 83 modifica]veritaa ve disi, che se gh’ avarii fed, e starii minga in dubbi, farii minga domà quell, ch’avii vist de sto figh; ma se avessev anca de digh a sto mont: Leva su, e buttet in mar, el succedarà.

22 E qualonque robba domandarii in del pregà, basta, che gh’abbiev fed, la ottegnarii,

23 E essend andaa in gesa, i capp di sazerdott, e i anzian del popol ghe s’hin vesinnaa, intanta che l’in segnava, e gh’han ditt: Cont che autoritaa tì te fet sta robba? e chi l’è, che t’ha daa sto permess?

24 E Gesù el gh’ha rispost: Ve faroo anca mì ona domanda: se me rispondarii a ton, ve disaroo anca mì, cont che permess foo sta robba.

25 El battesim de Giovann de dove l’è vegnuu? del ciel, o di omen? Ma lor pensaven denter de lor, e diseven:

26 Se disaremm, del ciel, lu el ne dirà: Perchè donca gh’avii minga creduu? E se disem, di omen, gh’emm paura del popol: perchè tucc tegneven Giovann per profetta.

27 Gh’han rispost donca a Gesù, disendegh: El semm minga. E anca lu el gh’ha ditt a lor: Anca mì soo minga, cont che permess foo sti robb.

28 Ma cosse ven par a vialter? On omm el gh’ave [p. 84 modifica]va duu fiœu, e vesinandes el primm, el gh’ha ditt: Fiœu, va, e lavora per incœu in la mia vigna.

29 E lu el gh’ha rispost: Vuj nò. Ma dopo, pentii, el gh’è andaa.

30 E vesinandes al segond, el gh’ ha ditt istess. E quell l’ha rispost: Signor, ghe voo, e pœu el gh’è minga andaa.

31 Qual di duu ha faa la volontaa de sò pader?

El primm, han responduu lor. Gesù el gh’ha ditt: In veritaa ve disi, che i publican e i donn de mond andaran in paradis prima de vialter.

32 Perchè è vegnuu Giovann cont bonna intenzion, e vialter gh’avii minga creduu. Ma i publican, e i donn de mond gh’ han creduu: e vialter vedend quest, ve sii nanca pentii per credegh.

33 Sentii on’altra parabola: Gh’era on pader de famiglia, che l’ha pientaa ona vigna, e l’ha serciada de sces, e l’ha scavada, e ’l gh’ha faa dent on torc, l’ha fabbricaa ona torretta, ghe l’ha dada de lavorà ai pajsan, e l’è andaa de lontan.

34 Vegnend pœu la stagion di frut, l’ha mandaa i sœu servitor in di pajsan, per fass dà i frut regojuu.

35 Ma i pajsan han slongaa i man coi servitor, e vun [p. 85 modifica]l’han bastonaa, l’alter l’han mazzaa, e l’alter l’han faa corr a sass.

36 L’ha mandaa anmò di alter servitor in d’on numer pussee gross de prima, e lor gh’han faa l’istess giœugh.

37 Finalment l’ha mandaa là so fiœeu, disend: De mè fiœu gh’avaran rispett.

38 Ma i pajsan quand han vist el fiœu, han ditt tra de lor: Quest chi l’è l’ered, vegnii, mazzemel, e gh ’ avaremm la soa ereditaa.

39 E l’han ciappaa, l’han casciaa fœura de la vigna, e l’han mazzaa.

40 Quand el padron de la vigna el tornarà indree, cosse ne farà de quij pajsan?

41 Lor han rispost: El mandarà al diavol i cattiv: e’l darà la soa vigna in man a di pajsan, che ghe daran i frut a temp.

42 Gesù el gh’ ha ditt: Avii mai leggiuu in di Scrittur: La preja, ch’è stada buttada de part da quij tai, che fabbricava, l’è deventada el fondament del canton? dal Signor è staa faa sta robba, e per nun l’è robba ammi rabil?

43 Per quest ve disi, che ve sarà tolt el paradis, e ’l ghe sarà daa a on popol, che ne daga i frut. [p. 86 modifica] 44 E quell, che borlarà giò su sta preja, el se fraccassarà: e quell, che la ghe borlarà adoss, l’andarà a freguj.

45 I capp di sazerdott, e i Farisee sentend sti parabol, han capii, ch’ el parlava de lor.

46 E cercand de mettegh adoss i ong, gh’aveven paura del popol: perchè le tegneva per on profetta.