Lege provinziala dl 1. de jügn dl 1995, n. 13 Introduziun dl insegnamënt dl lingaz ladin tles scores secundares de secundo degré

Da Wikisource.
ladino

Provincia autonoma di Bolzano 1995 diritto diritto Lege provinziala dl 1. de jügn dl 1995 Intestazione 7 giugno 2013 25% Da definire

Introduziun dl insegnamënt dl lingaz ladin tles scores secundares de secundo degré y tles scores d’ert di paîsc ladins
1995


(Abroghè dal art. 17, coma 1, ltra f) dla l.p. di 24 de setëmber dl 2010, n. 11).


Lege provinziala dl 1. de jügn dl 1995, n. 131)

Introduziun dl insegnamënt dl lingaz ladin tles scores secundares de secundo degré y tles scores d’ert di paîsc ladins 1)

Publicada tl B.O. di 13 de jügn dl 1995, n. 28.

Art. 1 (1) Te dötes les tlasses dles scores secundares de secundo degré y dles scores d’ert di paîsc ladins dla provinzia de Balsan vëgnel metü sö, olach’ara n’é nia ćiamò gnüda introdüta, n’ora al’edema por l’insegnamënt dl lingaz y dla cultura ladina aladô dl program dla injunta A. Por chësc insegnamënt po i consëis d’istitut respetifs odëi danfora ćina a döes ores al’edema. 2)

(2) Les scolares y i scolars che se scrî ite ales scores secundares de secundo degré y ales scores d’ert di paîsc ladins y che à n diplom final de scora mesana cun lingaz d’insegnamënt talian o todësch po fà domanda de gnì esonerà dal insegnamënt dl lingaz y dla cultura ladina aladô dla injunta A. Chëstes scolares y chisc scolars mëss frecuentè n insegnamënt sostitutif che reverda la medema materia y plü avisa aladô di criters che é gnüs fać fora dai organns colegiai competënć. Chësta lege gnarà publicada tl Boletin Ofizial dla Regiun. Vignun a chël ch’al ti speta é oblié da la respetè y da la fà respetè sciöche lege dla Provinzia.

1. Obietifs

Le lingaz ladin, elemënt che caraterisëia la realté sozioculturala di paîsc ladins, é n stromënt de basa por le svilup y l’autorealisaziun inteletuala y umana dla scolara y dl scolar. Podëi imparè i contignüs y acuisì na competënza spezifica te süa adoranza, aladô dla continuité cun l’insegnamënt spezifich che ti é gnü dè tla scora d’oblianza, é n dërt fondamental dles scolares y di scolars. Chësc insegnamënt mëss tignì cunt dla realté plurilinguala dla scora ladina y miré a trà ite i contignüs dles atres materies. L’insegnamënt dl ladin tles scores secundares de secundo degré ô ti trasmëte ales scolares y ai scolars la capazité de adorè so lingaz dla uma te dötes les situaziuns de comunicaziun soziala y ti pité n cheder general dla cultura, dla storia y dla situaziun atuala dla popolaziun ladina. Por chësc fin mëss les scolares y i scolars savëi da adorè coretamënter sides por scrit che a usc so lingaz dla uma; al mëss ti gnì dè importanza dantadöt ai aspeć lessicai, morfologics, ortografics y idiomatics dl lingaz. Do che le ladin é gnü reconesciü sciöche lingaz ofizial val debojëgn de conësce les espresciuns tecniches dl lingaz aministratif.

2. Indicaziuns metodologiches

Le ladin se presentëia sciöche na materia cun bindebò na gran varieté y complessité de contignüs y de fins. Porchël mëss l’insegnanta o l’insegnant se tó la bria de chirì fora y aprofondì i argomënć plü importanć che caraterisëia la realté ladina y les tradiziuns culturales ladines. Al vëgn trat dant na impostaziun interativa che tira ite les scolares y i scolars tl svilup y tla problematica dl lingaz stimulan tl medemo tëmp sües capazitês critiches y analitiches por ći che reverda les strotöres y i contignüs. Le confrunt costant cun les atres realtês linguistiches conesciüdes te na dinamica comparativa y contrastiva é porchël valgamia d’ütl. Al vëgn aconsié de fà sovënz eserzizi de traduziun, de scrì componimënć generai y plü spezifics, de fà eserzizi de relaziun y de discusciun y de se dè jö cun proieć y inrescides. Implü gnaràl aprofondì les testemonianzes plü importantes dla produziun leterara locala zënza lascè sön na pert le setur dla comunicaziun soziala y di tesć da vignidé. Por fà deventè les leziuns de ladin plü vies y plü efiziëntes déssel gnì fat referimënt diret ala realté soziala dles valades ladines y a testimonianzes dla vita culturala locala.

3. Indicaziuns sön le program

Iª tlassa

Tla pröma tlassa déssel gnì fat na repetiziun dles regoles fondamentales dla grafia unificada ladina y fat eserzizi dantadöt ti ćiamps olach’al vëgn dant les maius dificoltês, por ejëmpl problems cun l’azënt, cun i sëgns diacritics, cun les regoles che reverda i consonanć, cun la formaziun dl plural y i.i.. Tl ćiamp dla gramatica val dantadöt debojëgn de aprofondì i aspeć che caraterisëia la morfologia dl ladin, sciöche l’inverjiun, l’adoranza dl pronom enclitich y les formes y manires dl verb. La manćianza de lessich a livel general se damana tres indô eserzizi por aprofondì chësc aspet. Le lessich po gnì arichì cun metodes tradizionales sciöche por ejëmpl fajon glossars aladô di argomënć o inće fajon eserzizi de traduziun y de comparaziun. N pëis particolar ti mëssel gnì dè ales rajuns y ala dinamica dles interferënzes linguistiches; chësc po inće gnì fat individuan y fajon la coreziun de fai che vëgn sovënz dant tl lingaz baié. La pert storica da tratè va dala preistoria ala concuista di Romans; chësta dess gnì aprofondida inće tres vijites ti museums dl raiun incëria, dantadöt fajon referimënt ai reperć archeologics plü d’importanza. L’analisa di tesć leterars po se limité a testimonianzes tla verjiun idiomatica locala chirin sambëgn fora chëres plü stimulantes por les scolares y i scolars. Implü él important sensibilisé les scolares y i scolars por ći che reverda i problems di lingac de mendranza y dles mendranzes en general, fajon inće confrunć cun realtês somiëntes tla Talia y foradecà. N ater argomënt che dess gnì tratè tla pröma tlassa dla scora alta é la realté soziala y economica dles valades ladines y la situaziun dla jonëza te chësc contest.

IIª tlassa

Inće tla secunda tlassa gnaràl laurè inant tl ćiamp dla grafia ladina cun stlarimënć y eserzizi desvalis por ći che reverda les dificoltês prinzipales. L’analisa dla gramatica dess se conzentrè sön les formes dl verb dantadöt sön chëres iregolares, dl passif y dl congiuntif. Les particolaritês morfologiches dl ladin sciöche la negaziun dopla, les sorts desvalies de strotöres sintatiches à da gnì tratades cun eserzizi concreć de preferënza te n contest comunicatif. I eserzizi de lessich dess gnì slarià fora ai conzeć astrać, ai neologisms sciöche inće a espresciuns tecniches fora dl ćiamp scientifich olach’an po dötaurela constatè ch’al manćia tröp material linguistich. Por ći che reverda la storia déssel gnì tratè le tëmp dala romanisaziun al renascimënt; al dess gnì studié avisa la regresciun dl raiun linguistich ladin y la nasciüda di idioms ladins fajon inće referimënć paralei al Friul y al Grijun. Les conescënzes de basa de toponomastica locala y de onomastica porta a n ampliamënt dl patrimone storich-cultural. Le confrunt cun situaziuns de mendranzes linguistiches y etniches somiëntes dess ti dè impulsc ales scolares y ai scolars por na vijiun solidara y europeica plü ampla. Te chësta tlassa déssel inće gnì tratè y analisé tesć leterars y da vignidé te d’atri idioms de valada. L’inrescida linguistich-culturala dla realté ladina atuala po sambëgn gnì ampliada cun l’aiüt di mesi de comunicaziun soziala. Insciö él inće poscibl odëi plü daimprò les tematiches liades al influs dl turism sön la situaziun soziala y ambientala de nüsc raiuns.

IIIª tlassa

Te chësta tlassa déssel gnì apliché praticamënter les conescënzes linguistiches imparades, dantadöt fajon eserzizi pratics de ladin aministratif, eserzizi de corespondënza aministrativa y comerziala, relaziuns scrites, componimënć lëdi y sön tematiches plü spezifiches. L’inrescida linguistica vëgn aprofondida da referimënć de etimologia y de stüde dla formaziun dles parores sciöche inće da eserzizi scëmpli de linguistica storica y comparada. La pert storica reverda le tëmp dala reformaziun al Congrès de Viena y dess gnì tratada fajon referimënć prezisc y costanć ala storia locala y a chëra di atri raiuns retoromans. L’insegnanta o l’insegnant dess alzè fora les faziuns dl svilup storich en general sön la realté storica soziala. La formaziun y le svilup de na leteratöra ladina spezifica tl Friul y tl Grijun gnarà studià inće cun l’aiüt de tesć te dui lingac. Al é inće important conscidré l’ert y l’artejanat te so svilup te chësc tëmp storich. Tignin cunt di raporć desvalis danter families linguistiches, dantadöt por ći che reverda i lingac neolatins, dess l’argomënt dles mendranzes gnì arichì cun noziuns de glotologia y de linguistica generala. I aspeć dla psicolinguistica, sciöche l’identité culturala, l’etnozentrism, le pluriculturalism, l’integraziun y i.i. é da tratè inće por ći che reverda la chestiun ladina. Al vëgn aconsié de tratè te na manira detaiada y critica les liëndes y les cunties popolares dles Dolomites, tolon inće en conscidraziun les descurides plü nöies de stüdi filologics y etnologics. Chësc vel inće por les usanzes, les tradiziuns y l’architetöra da munt dl raiun dolomitich.

IVª tlassa

Te chësta tlassa pon mëte man cun laûrs scrić plü impegnatifs che tol ite argomënć atuai inće interdisciplinars. Le laûr de traduziun y i eserzizi sön le ladin aministratif ne dess porchël nia gnì lascià sön na pert. L’inrescida lessicala y stilistica po gnì slariada fora ales formes idiomatiches ladines do la rata püch conesciüdes, ai dić y ai proverbs dl idiom de valada y inće a parores y manires de dì dles atres valades ladines. Al vëgn aconsié de studié l’evoluziun storica di raiuns ladins tratan le 19ejim secul tla löm di nazionalisms contrastanć, dla tuta de cosciënza di ladins y di gran rosedamënć soziai tolon inće ite les gaujes che à condüt ala Pröma Gran Vera y analisan so svilup. Acioche le program resultëies plü omogenn gnaràl fat referimënć a auturs y artisć dl tëmp storich tratè; al dess particolarmënter gnì tut en conscidraziun i pröms tentatifs de na produziun leterara autonoma tl raiun dolomitich y fat confrunć cun i stii y i flusc de chësta epoca a livel europeich. Al é de gran importanza tratè conzeć sciöche lingaz y ideologia, maioranza y mendranza, assimilaziun y autonomia, propi inće tl contest di argomënć storics studià. Chisc aspeć y d’atri po gnì tratà cun tesć contemporanns dl monn ladin y inće fora dl monn ladin, ćiaran a vigni moda de ti trasmëte ales scolares y ai scolars na vijiun dla problematica ecuilibrada y razionala. N ater punt important dl program de cuarta é na presentaziun generala dl’orogenesa, dla flora y dla fauna, dla paleontologia dles Dolomites y di parcs naturai dl raiun inće cun l’aiüt de escursciuns y jites.

Vª tlassa

Tla cuinta tlassa dla scora alta ladina déssel gnì verifiché les conescënzes linguistiches dles scolares y di scolars y al dess gnì ćiarè da eliminé les loćes eventuales che romagn. Le laûr scrit y a usc s’orientëia al monn dl laûr y al’autorealisaziun umana y soziala dles zitadines y di zitadins. Porchël él d’importanza sotligné l’aspet dla comunicaziun tres referać, inrescides, discusciuns y pices teses. De chësc vers saràl da jì inant cun eserzizi por arichì le lessich, meton l’azënt sön les parores manco conesciüdes y che à debojëgn de gnì adorades deplü y sön le glossar por l’ejam de ladin. Tl ćiamp storich-sozial déssel gnì tratè l’epoca do la fin dla Pröma Gran Vera ćina al dedaincö cun i argomënć fondamentai dla politica totalitara, dl’opziun, dl’imigraziun sforzada, dl prozès d’autonomia y dla sconanza atuala dl grup linguistich ladin. Chisc argomënć dess ti dè impulsc ales scolares y ai scolars da ponsè do por ći che reverda la convivënza pazifica danter i grups linguistics y les perspetives por le dagnì te n contest suranazional. Chëstes analises gnarà renforzades dal stüde dles leges y dles desposiziuns sön l’autonomia y di scrić atuai. Le cheder general dla situaziun de mendranza vëgn integrè dala vita culturala y dales organisaziuns culturales de vigni raiun. An ti jarà inće do al svilup tl ćiamp dl ert y dla leteratöra, tres en relaziun cun d’atri raiuns y cun situaziuns desvalies. Les conescënzes de linguistica generala y di lingac de mendranza gnarà arichides da na odlada generala sön i stüdi dl ladin (bibliografia, atlant linguistich dolomitich, inrescida de ćiamp, inrescides linguistich-didatiches y i.i.). Sön la basa dles conescënzes acuisides déssel gnì osservè avisa les tendënzes dl lingaz ladin dessignan scenars de svilups poscibli dl lingaz tl dagnì.