Pagina:Carlo Porta - Poesie milanesi, 1891.djvu/22

Da Wikisource.

18


     Vardi innanz, e hoo capii da l’infilera
Di cardon e dal strèppet di sciavatt
Che seva daa in la rondena, e che l’era
La rondena senz’olter di crovatt1;
E mì, vedend la rondena che ven,
18Fermem lì senza mœuvem: vala ben?

     Quand m’hin adoss che asquas m’usmen el fiaa,
El primm de tucc, che l’era el tamborin,
Traccheta! st’asen porch del Monferaa
El me sbaratta in faccia el lanternin
E ’l me fa vedè a on bott sô, luna, stell,
24A ris’c de innorbimm lì come on franguell.

     Sera tanto dannaa de quell’azion
Che dininguarda s’el fudess staa on olter;
Basta, on scior ch’era in pari a sto birbon
(Ch’el sarà staa ’l sur respettor senz’olter),
Dopo avemm ben lumaa, el me dis: - Chi siete?
30Che mester fate? in dove andee? dicete!

     - Chi sont?, respondi franco, in dove voo?
Sont galantomm e voo per el fatt mè;
Intuitù pœù del mestee che foo,
Ghe ven quajcossa de vorell savè?
Foo el cavalier, vivi d’entrada, e mo,
36Ghe giontaravel fors quajcosa del so?

     Me par d’avegh parlaa de fiœu polit,
N’eel vera? e pur, fudessel ch’el gh’avess
Ona gran volentaa de taccà lit,
O che in quell dì gh’andass tuss coss in isbiess,
El me fa sercià sù de vott o des,
42E lì el me sonna on bon felipp de pes.