Pagina:Carlo Porta - Poesie milanesi, 1891.djvu/23

Da Wikisource.

19

     Hoo faa mi dò o tre vœult per rebeccamm
Tant per respondegh anca mi quajcoss,
Ma lu el torna de capp a interrogamm
In nomo de la legge, e ’l solta el foss;
E in nomo de la legge già se sà
48Sansessia, vala ben? bœugna parlà.

     E lì bott’e resposta, e via d’incant:
Chi siete? - Giovannin - La parentella? -
Bongè - Che mester fate? - El lavorant
De frust - Presso de chi? - De Isepp Gabella -
In dove? - In di Tegnon - Vee a spass? - Voo al cobbi -
54In ca de voi? - Sur sì - Dove? - Al Carrobbi. -

     - Al Carrobbi! - In che porta? - Del piattee -
Al numer? - Vottcentvott - Pian? - Terz. E inscì
Eel satisfaa mò adess? ghe n’hai assee?...
Fussel mò la franchezza mia de mì,
O ch’el gh’avess pu nient de domandamm,
60El va, e ’l me pienta li com’on salamm.

     Ah! lustrissem, quest chi l’è anmò un sorbett,
L’è on zuccher fioretton reguard al rest;
El sentirà mò adess el bel casett
Che gh’era pareggiaa depôs a quest:
Propi vera, lustrissem, che i battost
66Hin pront come la tavola di ost.

     Dopo sto pocch viorin, gris come on sciatt,
Corri a cà che no vedi nanch la straa;
Foo per dervi el portel, e ’l trœuvi on tratt
Nient olter che avert e sbarrattaa....
Sta a vedè, dighi subet, che anca chì
72Gh’è ona gabola anmò centra de mì.