Pagina:Carlo Porta - Poesie milanesi, 1891.djvu/24

Da Wikisource.

20


     Magara inscì el fudess staa on terna al lott.
Che almanch sta vœulta ghe lassava el segn!
Voo dent... ciappi la scala... stoo lì on bott,
Doo a ment.... e senti in sui basij de legn,
Dessora in scima arent al spazzacà,
78Come sarav un sciabôl a soltà.

     Mi a bon cunt saldo lì: fermem del pè
De la scala... e denanz de ris’cià on pien
Col fidamm a andà su, sbragi: Chi l’è?
Coss’en disel, lustrissem, vala ben?
A cercà rogna inscì per spassas via
84Al dì d’incœu s’è a temp anch quand se sia.

     Intant nissun respond, e sto tricch tracch
El cress, anzi el va adree a vegnì debass....
Ghe sonni anmò on: Chi l’è? pu masiacch,
Ma odess, l’è pesg che ne parla coi sass;
Infìn pœù a quante mai sbragi: se po
90Savè chi l’è ona vœulta, sì o no?

     Cisto! quanti penser ho paraa via
In quell’atem che seva adree a sbragià!
M’è fina vegnuu in ment, esussmaria!
Ch’el fuss el quondam reficciô de cà
Ch’el compariss lì inscì a fa penitenza
96De quij pocch ch’el s’è tolt su la coscienza,

     El fatt l’è ch’el frecass el cress anmò,
E sentì ona pedanna, oltra de quell,
Propi d’ona personna che ven giò;
Mi allora tirem lì attacch al portell,
Che de reson, s’el se le vœur cavà.
102L’ha de passà de chi, l’ha de passà.