Pagina:De Marchi - Milanin milanon.djvu/24

Da Wikisource.

— 22 —

camada, oh quanto biott, oh quanta pèll strasciada e desquatada!

No, no, fiœu, lassèmm de part la bàgola de credes nûn la capital del ghell. Guardèmm in fond al cœur, in fond dove ne dœur. L’è chi l’inverno, l’è chi el grison col so fa de poverett raccatton, col so tabâr d’acqua sporca, l’è chi el brutt vecc tutt frecc, regnaccaa, dannaa, coi scarp strasciaa; l’è chì el fradell de la fèver, el pà di miserî, el cugnaa de la mort.

L’è vegnuu dent in Milan l’altra sira. A Monuè, alla Senavra, a Calvajraa, press al Foppon, l’ha desfaa fœura i sacch de nèbbia e boffa boffa avvii vist che nebbion spess, folt, de mangià colla forcellina? Sta scighera, color ragnera, la ven su da la risera, la imbottiss Milan, la se cascia in di