Questa pagina è stata trascritta, formattata e riletta. |
— 40 — |
E nûn, stóbbia o gambûs, stemm chì a cruziass, a odiass, a scarpass la faccia, a robass el quattrin, el boccon, a tœuss la vita, la pâs, l’onor, l’amor, a tossegass el cœur, el disnà, per l’ambizion d’on ghèll, d’on post, d’on oss, d’un titol e no séntem la vèggia che picca che picca, che s’cioda la vita.
— Et lux perpetua....
— Amen. Pazienza là sott almen se vœurem ben! Dormem tucc nell’istess lecc, sott a la stessa coverta, bianca d’inverno, a fioritt in primavera. El só el fa de candela a tucc e l’è ona pâs, on silenzi, on riposà!
Nol riposa fors sto pover angiol chi sott, nassuu malaa, stremii, pien de crost? l’è staa chì trii ann, mastransc, tisigœu, a tossì, a piang, a fa stremì la soa mamma, senza mai podè dormì