Vai al contenuto

Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/679

Da Wikisource.

650 Placi Condrau Porclas e s. Carli sunidas; … refrestgentadas e successivamein carschentadas tras ils avdonts dil Glogn semettan ellas sin via a Lumbrein. Ina termenta … massa glieut, ina noninterruta processiun da Vignogn tochen Lumbrein! … Mo pér cura ch' il publicum ei inaga staus postaus silla plazza a 5 Lumbrein, en fatscha ad ina majestusa cadeina de quolms dal piz Regina tochon tiel piz Terri, han ins giu la dretga survista dil pievelun; ei er' ina massa glieut de circa 5000 persunas de tuts stands e vegliadetgnas, e de biars Reformai. Empau avon las nov annunziesch' il zenn gron l' entschatta della representaziun 10 … dell' admirabla tragedia, nua ch' il Figl de Diu dat sia veta per spindrament della schlateina humana. Il Sgr vicari Arpagaus, plevont de Lumbrein, ha beneventau la numerusa redunonza en in commensurau prolog. Ei legri el zun fetg de ver cheu en nies temps materialistic ina schi imposanta redunonza per contemplar la pli grond' ovra sil mund, la 15 petra pissiun de Cristus, el declara ils differents acts della representaziun, recommonda tgeuadat e giavisch' alla finala, che in e scadin possi purtar a casa ina bun' impressiun de quei s. act, ch' ils de Lumbrein, per vegnir suenter ad ina biala e religiusa cuseida de lur babuns segien semptgai de manar si oz avon quella respectabla rimnada. 20 La producziun ha priu sia entschatta culla representaziun della s. tscheina. La tschavera cul tschut de pastgas ha cuzzau stagn ditg pil publicum, che vess bugien udiu a plidond bucca mo mirau tier co il tschut de pastgas ei vignus consumaus pleunsiu e plattamein. Tenor nies maniar vess quella gasteria fatg sil publicum tut in' autra impressiun, 25 sch' in vess schau plidar cheu Christus sur sia divina missiun e sontga doctrina; … quei vess saviu daventar senza pregiudezi dil fatg historic, tonpli che la s. scartira contegn bucca tut quei che Christus ha plidau ed operau; il pievel fuss denton vegnus pli edificaus e pli enconoschents culla principala … persuna dil drama. 30 Igl act egl jert dellas ulivas ha sco in ha podiu observar fatg grond' impressiun sil publicum: Cristus (Gion Bistgeun Cabalzart) ha cheu sco en tuttas autras situaziuns giugau bein sia rolla, mo don ch' el era buc empau pli grons de statura. L' anetga comparsa della numerusa banda de pigns e grons Giedius en lur remarcabels costums e cun de tuttas uisas 35 armas, lur vietiadat e fracass ha fatg sgarschur a bia aspectaturs. Ils smanis, gièsts e fèrs, che quels Giedius han entschiet a far, cura ch' ei han menau Cristus avon Anas, ed ils quals els han silsuenter repetiu dapertut cun lur tgisas ed inculpaziuns encunter il Salvader, eran veramein stermentus. … Lur diabolic secuntener pudess parer a bias excentrics, denton 40 ston ins era risguardar, che quel representava la furia e vehemenza dellas pissiuns humanas, e ch' ei vegn denter auter era pretendiu, ch' ils demunis vevien priu possess de quella banda de Giedius per far la mort de Cristus ton pli crudeivla. La scena avon Caifas ei stada bein dada. Quei ault -