ti eis mia disgrazia! Compara mai pli avon mes egls! El casti sas ti mai pli turnar anavos, pertgei ord quel essen nus bandischai.“ El pren ina buorsa cun enzaconts daners lien ord sac, betta quella avon ils peis de sia consorta e di: „Quei ei tut quei, ch' jeu hai; quei vi jeu aunc1 dar à ti.“ La grova croda à tiara senza schientscha et el va daven e surlai 5 sia consorta à seseza. Plaunsiu revegn ella, pren si ils daners e va plein tristezia vinavon. Ella vegn en in marcau. Ella haveva tonts daners, ch' ella ha saviu cumprar in vestgiu d' in giuven. Allura ha ella fatg tagliar giu ils cavegls et ei s' engaschada, sco schuldau. Tras sia bellezia e migieivladat vegnev' ella gleiti carezada da tut la schuldada. Ella ei 10 s' avanzada, vegnida corporal, wachtmeister, fourier e gleiti capitani. Havent sedistinguiu en ina battaglia tras bravura eis ella vegnida major e gleiti sisu oberst. In di sesev' ella cun plirs officiers en ina ustria e bueva. Cheu mira ella ord fanestra e veza siu umm, il grov, en qualitat de simpel schuldau, che fagieva wacht. Ella commonda ad in auter schuldau ded ira, 15 liberar giu quei wacht e far vegnir quel tier el. Quel vegn plein tema avon igl oberst, tertgont, ch' el hagi forsa fatg enzatgei bucc endretg en siu survetsch. Igl Oberst aber semuossa migieivels e carins e demonda sch' el volessi bucca far siu survitur. Quel rispunda: „Mo bein! Sch' jeu sun ad Els d' engrau!“ Pertgei el enconuscheva bucca, ch' igl oberst fuss 20 sia dunna. El ei staus in per onns survitur tier igl oberst, magliava à sia meisa e vegneva tractaus bucca sco survient, bein aber sco far et amitg. Ina gada di igl Oberst à siu survitur: „Jeu sun intenzionaus, de far in viadi an tal e tal marcau „nua ch' il chisti dil grov era.“ Vul bucc era vegnir cun mei?“ … Il survitur vegn alvs sco in spert e rispunda: „Jeu 25 mondel, nua ch' Els comonden!“ Els vegnen en quei marcau e prenden albiert tier quei ustier, che haveva enganau els e laien preparar in stupent gientar. Duront il gientar di igl Oberst agl ustier: „Cheu haveis vus ina stupent' ustria.“ Quel rispunda: „Gie! mia posiziun ei fetg bialla.“ Miront ord da fanestra domonda igl Oberst: „Tgi ha quei casti, ch' ins veza cheu 30 vi?“ Igl ustier risponda: „Quei casti era de tal e tal grov; ussa eis el mes.“ Igl Oberst empiara: „Haveis pia cumprau quel?“ „Na!“ rispunda igl ustier e raquenta agl Oberst, co el seigi vegnius en posses de quel. Igl Oberst semuossa, sco sch' el fuss fetg contents cun quella historia e di: „Vus esses in malizius umm; in umm aschi perdert anfl' ins negliu! 35 Damaun pinei in stupent gientar! Jeu vegnel cun auters Officiers; alura stueis Vus raquintar da vossa malezia à quels; els vegnen era a selegrar vidlunder.“ La sera serend' el tier l' uatgia e fa de saver à quella il cass. Gliauter di vegn l' entira uatgia en vestgiadira d' officiers, circa quronta, à gientar tier igl ustier. El survescha si à quels cun in stupent gientar. 40 Tuts semussaven de bien humor, priu ora il survitur digl Oberst. Suenter la gastaria di igl Oberst agl ustier: „Ussa stos ti raquintar à quels Signurs, … tgei malezia ti has giu e co ti eis daventaus aschi rehs!“ Cun grond
- ↑ ed. auuc
