Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/392

Da Wikisource.

Deus sieu plaid lai pardagar,
Mo, ach, d' ilg grond malfar
15Dils Carstiouns ven el sbitau
Gi a noig, ca fan puccau.
La charezia buc ei pli,
Tut sutsura frieu ei vi,
Ne Sinceritad, ne fei,
20En quest temps dafflar uss ei;
Sco d' igl temps da Noe ma,
Qual aschi oz il gi va,
Minchin fa quei, ca lgi plai,
A nagin S' lg mal saratrai.
25Fermas auas, suffels gronds,
Vengien savens nounavont,
Tempesta, camegs a tuns
Tumentan las vals e culms.
Freidas neifs a gronds ruviers
30Fan a bers zund graf latiers
Cur ei vengian da lur temp,
Grond don, vi a nou rumpent.
Chi vult bucca observar,
Co Deus vult savens mussar
35Tortas spadas de camegs,
La terra tremblar fa sez.
Duves pia ün bucca crer,
Ca Deus bauld sa laschig ver,
Par truvar, a neg vangir
40Sur juvens a velgs sagir.
Patarcheit, o vus pucconts,
Vus stuveits tutts nounavont,
Avont dreg, lou cumparer,
Appellatiun pudeits, buc ver.
45Ne pussonza, hanur, vartid,
Ne gronda pumpa, po dar agid,
Richs e paupers, nou ston star,
Juvens, velgs vent el passar.
Signurs, humens e dunauns
50Fumelgs e fantschellas sum