Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, II.djvu/550

Da Wikisource.

5Dils zens, ch' èn uss culai,
Cun cuost et er' quitau,
E schi bein gartigiai,
Ch' in vess gie mai maniau.
E quells ventgia dus onns
10Dil berschament ennau,
Sto ver gie ping e grond
Co Dieus ha nus gidau.
O chars zens legreivels!
Vus esses la perdetgia,
15Che à tutts vêrs fideivels
Dieus seigi ferma petgia.
Sche colomei pi' ensemen
Tutts ils parochians.
[p. b] Per dar à quells l' enzenna
20D' er' els esser nuials.
Cun schenials puccaus,
Tener char Diu da cor,
Cu' l proxim sco sasez,
Mai emblidar vi' l stroff.
25Mustèr seigi Mustèr,
En tutt sco vid' avon,
Il liug de residenza,
Mo bucca dils puccaus.
Quei seigi nies quitau,
30Schar scandels dad' in meun,
Che schendren mo puccaus,
Sc' in sa da velg enneu.
Exempels vein nus eunc
Bein biars avon ils eilgs,
35Ch' in tucca gie cun meun
Il stroff de nos puccaus.
In spiegel eis ei quei,
De mai schar ord il tgiau,
Tgei peina greva sei,
40La torta dil puccau.
De claustra, vitg e hofs,
En tschendra tutt midaus,