 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
| Märchen | 73 |
combra, tochen ch' el clomi el. Lura ha il retg schau pinar ina stupenta gastria. Tuts ils nobels e perderts della lescha ha el schau envidar en; era la regina era presenta. Als envidai ha el suenter gientar mess la damonda, … tgei ei manegian de far cun ina mumma, che hagi bess igl affon de sia feglia en l' aua e detg, che quella hagi parturiu in chigniel. In 5 proponeva quei castitg, l' auter in auter. La regina ha aber detg, in duessi far ad ina talla femna in per pantoflas de fier, scaldar quellas, tochen ch' ei fussien tut alvas dil caul, e lura far saltar en quellas la tatta, tochen ch' ella dess vi morta. Sinquei ha il retg fatg clomar il giuven, e vegnient quel en stiva, terlischava sia steila, scol sulegl; tut en ina gada ei era la princessa 10 … morta vegnida ded esch en e quella ha raquintau l' entira historia della nauscha tatta als rimnai. Sinquei eis ella schvanida. La maligna tatta ha aber survigniu il castitg, ch' ella seza veva proponiu. Il prenci ei staus el chisti, nua ch' el ha era fatg vignir il bien muliner e sia dunna culs affons. Quels han aber ditg tschufergniau ils sessels de vali ner cun lur 15 vistgiadira alva.
60. Las farmiclas, ils aviuls e las entias.
In pauper um veva treis gronds e tafers mats. Il vegl de quels ha detg al bab, el vegli ira egl jester a fadiar enzitgei. Avon ch' ira, ha el empermess de scriver en in onn, co ei seigi iu cun el, Suenter in onn 20 eis ei aber vigniu negina bref, e dil giuven udeva ins nuot. Cheu ha il frar meseun suplicau il bab de schar ira el ad encurir de far sia ventira, el vegli schon anflar il frar vegl; aber er da quel ei mai vigniu novas; et alla fin ha il frar giuven suplicau il bab, de schar ira el. Cun mala veglia ha il bab dau lubientscha sin il tulenar e rugar del fegl. Mont il giuven 25 egl iester, ha el sper in uaul enflau dus murdius spella via. Els eran tut sterschli; aber il giuven ha spert enconoschiu, ch' ei era ses dus frars. Quels han rugau el per enzitgei de migliar. „Jeu hai nuot cun mei“, ha il giuven detg, „aber vigni tochen tiella proxima ustria; leu vi jeu dar à vus de migliar!“ Els ein ira sinquei tuts treis ensemen pigl uaul viaden. 30 Bein gleiti ein ei arivai tier in farmiclè. Ils dus bargali levan distruir quei farmiclè, pertgei ch' ei maniaven, ei fussi giu funs eunc enzitgei maglia. „Quei laschel jeu buc“, ha il giuven detg, „quei farmiclè ha bucca en maglia de vaglia, e quei, che las farmiclas han rimnau ensemen, ston ei ver pigl unviern!“ Pli lunsch egl uaul han ei observau ina hazra schaumna 35 aviuls en in pegn. Puspei levan ils dus famai prender ora il mel e la patgna de quella schaumna. „Schei star quels paupers aviuls, e crapentei bucca els!“, ha il giuven rugau. Bucca ditg suenter ein els arrivai sper in lachet, en il qual senudaven entias. Cheu levan ils dus fomai sturnir quellas entias, e far in gientar. „Tgei nezegia à vus quella carn entia“, 40 ha il giuven detg, „senza fiuc stueis vus migliar ella criua. Ussa vegn ei … gleiti ina ustria; schei viver quels utschals!“ Alla fin digl uaul ha els anflau in grond e bi chisti. Els ein ira vitier, cheu han ei viu, che tut
