Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/700

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


692 Placi a Spescha In autra ài irregularitats, ed in autra mónkamens. Æi dat ent ils Lungaçs biars monkamens, mo oravon [p. 111] ent il niós: monkamens de plaids de substanzia — de plaids ded akziun — e de plaids de qualitats de substanzias, e ded akziuns. 5 Tót quài, k' ài, ne po àsser distinktiv ejl intelàc, quài devæss à àsser distinktiv ent ils suns de vusg, ed enzennas literales. Jendraien pia plaids, nus æssen jà bóka memie pàrdàrts, pàrçài autras naziuns han ài à stoviu gendrar, g' ài han lur Lungaç voliu pàrfàkzionar. Grad quài plaidàt: niós, ual sura en l' enprima linja ha faç en demen 10 ina nova irregulatat; mo pær ventira àis àlla bóka kómina. Tót di ent l' oraziun d' il Sejnor: Bab noss„ ed enten la generaziun fæminina: nossa; pàrçài pia bók enten il konquorts de la skripziun? Tót di ent il plural: coks — cokadat, parçai pia bók ent il singular: cok? À gi gronda ài l' irregularitat d' ils verbs, sko quælla ded autras 15 partes de l' Oraziun, e quài ài veramein quài, ke vejn a dar a nus il pli gron fastidi de relevar. Relevaien tonaton. Kun ina solæta regula po quài tót vegnir relevau, nomnadamein kón quàsta: in cànt ils verbs enten la moda infinitiva d' il temps pràsent pàr forma generale, e minça mai suenter sia posiziun, e figura vegn jl entir 20 verb deklinaus. Ils eksempels àn quàls, ke vajnin a dar jlig sur il faç. [p. 112] Jl æi gon sisura diç, k' ài dàti de quater sorts verbs en risguard de la variaziun de la selba finale de jl infinitiv temps prasent, nomnadamein: ar — er — er — ir. Eksempel: saltar — voler — àsser — ordir. 25 Deklinazun d' il verb: saltar. Moda indefinitiva temp pràsent: saltar. — — temp vargau: saltaver. — — temp vejnint: saltasser. Participi de temp prasent: saltant, saltante, saltant. 30 — — — — saltants, saltantes, saltanta. — de temps vergau: saltavent, saltavente, … saltavent. — — — saltavents, … saltaventes, … saltaventa. — de temp vejnint: saltasent, saltasente, saltasent. — — — saltasents, saltasentes, saltasenta. 35 Moda de resdar. Temp pràsent — Jou salta, ti saltas, æl salta — nus saltan, vus saltas, æls saltan. ne: nus saltan … — saltas — saltan.

-703-

Literatura grisuna vædra