Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/704

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


696 Placi a Spescha … suenter l' enprima pàrsuna d' il plural, ne suenter la sekónda, ge sto iou dir: arai, arais, arai ent il singular, ed ent il plural: arain, arais, arai. Jou denton hai teniu pàr mejlor, de prender la regula de la sekónda pàrsuna … d' il singular, e de la terzia d' il plural, e skriver: arie, aries, arie 5 — — arien, aries, arien. Nuota ton meins surlag' iou quàla definiziun als Omens literai. Ual sisura ài faç menziun d' il plural de la moda de resdar temp pràsent, e kou lein nus finir quàla. Tóts ils verbs de meia savida, han la selba de la sekónda, ed enprima pàrsuna davosa liunga, resalvon il verb: 10 àsser. Pli regular fóss ài, ded ir suenter il verb: àsser, e di quort àlla, mo jl ài in verb enkonter tòts, çài dei in far? Surdar àls Literai. Or de quàlla medàma quàstiun result' ài in' autra quàstiun e quàla ài quàla d' il plural enten la moda de relatar temps pràsent. Lou àn las selbas davosas liungas, e cou, suenter il verb: àsser, quortas. A meia 15 pareta, de pia ke la terzia persuna en la davos selba ha àlla quorta, ge lag iou la regula d' il verb: àsser, pàr pli regulare, ed à pàr pli valeivele. La deklinaziun d' il verb: àsser, ài, càlla uisa, ina de las pli malreguladas, … e tonaton dat àla [p. 118] la pli enportonte regla. 20 Mo ei sa, g' àlla fijàss enqual projudizi a las jugadiras de la Poesia? La Poesia ài, sco iou diç, e gàss, privilejiada, e po prender vàder, nov, e novissim sco ad àlla plai. La meia mira ài: tót far regular, pàr far il Lungaç de la Literatura griguna regulars en favur ded Omens literai. 25 Deklinaziun d' él Passiv. Avon, ka passar tier quàlle deklinaziun fóss ài de dar avis en çài las mùdadas konsistàssen. Àllas konsisten enten la mùdada d' il maskulin, e neutri ent il singular, ed ent il plural en la mùdada d' il maskulin. Vidavon gàv' ins: arau, araus el singular, ed ent il plural: arai, ed 30 óssa ent il singular: arad, arads, ne arad — ed ent il plural: aradi, arada. Moda de resdar. Temps pràsent vergad. Jou àsse, ti àsses, àl àsse: arads, arada, arads, jl ài arad. Nus àssen, vus àsses, àls aradi, àlas aradas, àla arada. 35 Temps vergad dóblamein. Jou àssàva, ti àssàvas, àl, àla, ài àssàva arads, arada, ãds. Nus àssàvan, vus àssàvas, àls, àlas, àla àssàvan: aradi, dãs, da.

-707-

Literatura grisuna vædra