Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/715

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


e nova 707 — pàrdàrtamen — jùstamen — de cartamen — kontinuamen — fideivelamen. … [p. 185] Kón atenziun ha iou finiu quàls adverbis kón: en, e bóka kón: ein, parçei quei vol dir: en moda ordinaria, komina, jùsta & D' ils auters adverbis par a mi, de strug poder dar regula jenerale, 5 pàrçei la variaziun ài per memia gronda. Tonaton po ins formar a sesàz quàst: en, a, e, an, in, pro, pàr, se, me, te & vi, si, ed en suma tots plaids adverbials ded ina selba àn quorts; mo ài deventan liungs ualti sevens entras la kónposiziun, eksempels: envi, ensi, ennóu, enavos, anavos, enavon, anavon, enju, enjo — enjeu — anju — anjo — anjeu, travàrs, 10 ensivàrs, prosequir … — proponer — pàrsuader — sefar — mefar — tefar — la làkziun, ed audiziun vejn il pli bein ad instruir. Quài, ke iou hai diç sura de la variaziun d' il: iou & quei po ins dir d' il: ti & in di: ti, tùi, tù, tó, te. In di à: qua, ca, la — ko, co, lo — kou, çou, lòu — kau, çau, lau — keu, ceu, leu. Çei lein ragunar 15 de quai? tòt ei bien. Solàtamen quàst optas iou, k' ei vejnis observau: iou me fàc — — ti tefas — àl sefa — e quei fós miu desideri, k' ei deventas en totas okurenzas pàrsonales. Eksempels: iou me sbajla, ti te sbajlas, àl se sbajla, iou me morde, ti te mordes, àl semorde. Semorde, vejn màs ensemen, e pàr konsequenzia devàs: me, e, te, à vejnir raguneivlemen 20 … gungiu enzemen. La ragun de quei ài: k' in diçi: iou màz, ti täz, àl sàz, ed agia àis ài de ragun, k' in observi la surdada regla. La medàma quàstiun ài d' il: meu, teu, seu — meas, teas, seas, sea. La ragun dat, de pia k' in di: me, [p. 136] te, se, k' in havàsi à de dir: mea, teu, seu, meua teu a seu — ne: meùa, teùa, seùa. Mo a la 25 konsequenzia de quei devàs ins àra dir: seù, teù, meù. La medàma quàstiun podàsse in far d' ils adverbis pàrsónals: ól, ló, óls, lós, stajl: il, la, ils, las. La kómina ekspràsiun ei: ól, ló, óls, lós, de quei, ke iou pos audir, e skret vejn ei: il, la, ils, las. La konfusiun de quei deriva spiramein de la quortadat de la selba, e quàla ei kóminamein 30 … ton quorta, k' in sa bók audir auter, k': ól, ló, óls, lós; tonaton pàr mei skrivi minçin sko àl vejli. Depia ke nus token ósa havein traktau de l' entira qualitat d' il Lungaç romanc, ge volein nus à grad traktar d' ils grads ded augmentaziun, e disminuziun de quàl. 35 Skadina kausa ha treis grads de bontat, e treis de malizia. Ge iou diç: kaşa buna, ge po quàlla kaşa aunk àser pli buna, konsequenter diç iou: kaşa pli buna. La kaşa po à àser tótalmein buna, ne: la buna, en kónparaziun de càllas dentuorn, e pàr konsequenzia diç iou: kaşa la pli buna. In di à: kaşa mejlóra, kaşa bonisima. 40 45*

-718-