Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/714

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


pos ins bóka komandar, ne vàs, sil meins, sonder mo kónsijlar. La moda de tursiar, sko à quàla de konsijlar, lamentar, quàstionar, e suspirar van suenter jl eksempel dau enten la moda aktiva. 5 Ài para forza ad enqualç in de dar jl akzent a skadina selba, gràv; iou vi pia me sprovar de à dar làvamen a quàla gràvàzia. Quài, ke pàrtejn tier als verbs, ed a lur skomiadas àn ils eksempels lou sura dai, e quài, ke vejn pàrtener tier ils substantivs, adjektivs, ed adverbis volein nus dar. 10 Óls substantivs terminants en: en — im — em — ur — iun — at — al — àt — ac han lur selba davosa, liunga, pàr eksempel: konsen — kantim — ne: kantem — kantinem — protektur — favur — sensaziun … — majestat — potentat — portal - miuràt — matu. Óls substantivs en kontrari, ke terminan sin: ari — aris — ura — ida — ada — anza — 15 onza — enza — inza — anzia — onzia — enzia — àta, aca — àzia — àza — einzia han l' autra davosa selba liunga. Eksempels: jlimari, sekretari — protektura — kuida — alzada — substanza — demanonza — àsenza, àsenzia — repujniazia — mijonzia — potenzia — musnàta — kaşaca — làtàzia — basàza — enzeinza — enzeinzia. 20 [p. 134] Ils subtantivs, k' han pli ka duas selbas, forman ordinariamein … la selba lur prima quorta; à quàla vejn ad àser quorta, g' igl akzent ài sin in' autra selba. Óls substantivs, derivonts d' òls adjektivs, ke terminan en: iv — ivs àn en lur davosa selba pàr sesàzi liungs. 25 Ils Adjektivs derivan ordinariamein d' ils verbs, e pàr konsequenzia àn ài enkonogents or de lur derivaziun. D' il ràst ài la selba finale en: a, ed: e, semper quorta; e l' autra avon, kur ke denter en vejn sursijliu ina selba quorta, adina longa. Quàlas selbas, ke terminan el maskulin en: ac, ajl, ar, ars, als & àn longas, e mantejnan lur longàzia ent il 30 fàminin. Óls eksempels daten la pli buna observaziun: amabil, amabile — sferfaç, sferfaça, sferfaçi, sferfaçias — Matac, mataca — kuajl, kuajla — buticajl, buticajla — primar, sekóndar, primara, primare, sekóndara, sekóndare … — rediviv — rediviva — piçiv, piçiva — tempriv, tempriva — 35 filial, filiale — patern — paterna — mieivel, mieivele, à mieivle — tributari, … tributaria — parentad, parentada. D' il ràst vejnin ils akzents kou seregulai kónform als substantivs, d' ils quals ài derivan. Ils adverbis han simijlontamein lur derivaziun ordinariamein d' ils verbs, ed adjektivs, e quàls seterminan kominamein ent in: en amein, 40 amen amaing, ameng & Volein … dar eksempels: ordinariamen — kominamen

-717-

Literatura grisuna vædra