Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/738

Da Wikisource.
730 Placi a Spescha

quels en majestusas curts, e castels, che sesaulzan sur las neblas, per sbassar ils auters toca funs, ed ocurer a lur quit de comodeivledat, per discomodar quels de lur pær de sia comedeivledat. Avunde pia ch’in sei sets tras tentamens, e sforts vegnius surmanaus, senze ch’in hagi aunc il reigl, de surmanar, e trer auters en sias confusiuns; avunde ch’in sei mo sets untgius giu de l’antiquitat vegla, e tuscia, e consequentemein ch’in hagi sets se disformau senze nagins basegns, senze ch’in deti uriet ad auters, de se disformar; avunde ch’in sei sèts se longius ded in dialect, che [p. 34] convegneve cun ils principals de l’Europa ocsidentale e se apropiaus ad in auter particular, che, suenter sentimen general, va aschi vess a lieunga, ed ei nuota meins confus, senze voler trer è auters el sconbigl. In se mussa de ver in caracter mal ordinau, sch’in spreza quei ded in auter; mo è ded in memia sbassau, sch’in sufiere las ingiurias senze rashun, che traien consequenzias malas ded auters, nou liæn. La humilitonza, sco è la pazienzia, en vertits laudeivles, sch’ellas vegnen conpagnadas cun consequenzias bunas; mo sch’ellas renden consequenzias malas; de naushasen, ofensivas, ingiuriusas, e pregiudicaivles intolereivles. Regla generale eis ei: Nin ofender, mo è ca sufrir ofensiuns nosheivles. Dretgs ha mintgin tier il siu, e tgi, che vol, ne prende quels, ei in rafader. In dess adina ver per memoria il proverbi natural, ed evangelic, che di: Quei che ti lesses, che deventass buc a ti, fai c’ad in auter, sche spargnass in bia disturbis, e malas veglas.

Sentimens ulivs, e lungatg tutina renden ina naziun patriotica; mal ulivs, e disconvegnients, ella smesada, declinada, e spossada. Nagin sa enculpar, che reformas seien ca profiteivles, sevenz en ellas necessarias sei en tgei grau che vegli; mo ellas ston esser, e restar en lur confins, e buca, denton ch’ellas fan giu il fulin, spazar il tgamin.

D’il temps de la plievie generale, ch’ha negantau la homanadat tocan otg persunas, er in lungatg, ed ina naziun sil mun. Il destin divin ha voliu, ch’or ded ina naziun [p. 35] ed in lungatg deventien, e restien plis. Tgi di de siatonta, dus, tgi de plis, e tgi de meins. Scadin diember de pievel, ha artau sia naziun, e siu lungatg, et il partitur de quei ei Dieus staus. De Babylon, en Assyria, ei quei tut derivau.

De lou ha la Phoenecia, e l’Ægypta survegniu lur literatura. Cadmus porta quella en la Grecia, ed Evander, e Tyrrhenus en l’Italia. En Italia eran de duas sorts literatura: la Latina, ch’in nomnav’è: la Romana, e la Hetrusca, tier la quale, per enprender ella, è la giuventegna romana vegneve tramessa. Era dus lungatgs s’enflaven lou; il Latin, ed il Hetrusc, e plis dialects de domadus.

Ils Hetruscs han populau la Thuscia, quei ei il valà d’il flus Padus,