Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/739

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


de lou ei nossa literatura derivada, sei quella Latina, ne Hetrusca. Ils aucturs vegls volen, che la literatura quei ei: gl enshin de far certas nodas, e figuras, per seregordar d' il deventau, sei æterna e quei less dir: de perpeten ne de vegl ennou. Suponent quei, sco Plinius scriva sei 5 ver, sche devent' è quei ton pli verdeivel, che Flavius Josephus resda: che d' il temps de Seth sei vegniu fabricau duas petgas: l' ina ded arshilla, e l' autra de marmor, nuo ch' ei eri scrit si las caussas remarcables, sinaquei … che ne l' aua, n' el fiuc podessien quellas domaduas dersentar. D' il temps de Phaleg ei la divisiun de las naziuns deventada, e de Babylon 10 seretratga pil mun entuorn. [p. 36] Schinavon pia che Lud, il quart figl de Sem, ei de glets temps seretratgs de lou cun sia naziun encoter la tiara Lydia, e populau quella, sche depia che la literatura era schon enventada, suponen ins ca senze fundamen, ch' el hagi è priu cun el ella, ed entroduciu quella en Lydia. 15 Avon, e suenter la destrucziun d' il marcau de Troja era la literatura schon entroduida en la Syria, e Grecia, e per consequenzia depia che Tyrrhenus, … figl d' il reg Athys de Lydia, ha de gl ets temps manau deven de lou la mesadat d' il pievel Lydi, sche pon ins conprender, ch' el hagi è priu cun el la literatura lydia, e transportau ella en la Hetruria. 20 Ils enprims habitonts de la Hetruria, sco in vol è dir, de la Italia, en ils Umbris stai. Quels en vegni scatschai d' ils Pelasgis, e quests d' ils Tyrrhens. Ils Tyrrens, che vegneven è nomnai: Hetruscs, e Thuscs, han populau la Thuscia cisalpina, e quests las Alps rhæticas. Schinavon pia che quei tut 25 vegn verificau tras la historia d' il Mun, sch' eis ei è de conprender, e quei cun rashun, che nossa literatura derivi è de lou. Gl enprim monument, nuo che la Rhætsia ei vegnida atacada d' ils Romans, ed en part sutdada, ei quel de Gaeta en Italia, ent il qual ils pievels alpins, ed oravon ils Rhætus ch' eran lu surventschi de la republica 30 romana d' il temps de Julius Cæsar, vegnen nomnai. Il secund en las enscripsiuns d' il temps ded auters Caisers de Roma, che Sprecher, nios patriot, ha [p. 37] encuriu ensemen, e salvau si. Il tierts en ils monuments lapidars, che nus enflein en la Rhætsia, oravon quel de Victor, ch' eksist' aunc uss en la Curt de Quira, enten la 35 baselgia de S. Luci. Quels, ed auters monuments ded enscripsiuns, ch' en salvai si d' ils Antiquaris de Turscana, e de Gruterus, & en perdetga clar' avunda, che nossa enprima literatura sei stada la romana antica, e che la moda de scriver lu fuvi la Romana - Hetrusca. 40

-742-