Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/745

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


737 GION ANTONI BÜHLER. Il Novellist I. [p. 108] Proposiziuns per l' Uniun dils dialects dil lungatg rhäto - romonsch 1). En la part romonscha dil cantun Grischun regia d' enzaconts onns enneu ina certa tema, che il lungatg romonsch, nossa lingua materna, savessi cun il temps svanir ord nossas valladas alpinas — ord siu davos asil. Et en verdat, ina tala tema na ei nonfundada. Nus vezein gie, che il lungatg tudesc vegn introducius en ina gronda part de nossas scolas 5 romonschas, e quei en ils biars logens sin donn e cust digl idiom romonsch sez, essent che quel vegn dismess u dil tut, ne per part en talas scolas. Igl ei milsanavon enconoschent, che nos lungatg romonsch ha zun pintga valur avont nossas auctoritats cantonalas, las qualas correspondan quasi exclusivamein en lur decrets, circularas, promulgaziuns etc. en lungatg 10 tudesc cun il pievel romonsch. Nos institut nazional prenda quasi zun negin riguard sin ils basegns digl idiom romonsch. Ils candidats della theologia, ils quals seprepareschan en nos institut per ils studis de lur vocaziun, han negina instrucziun en lur lungatg matern, schegie che els en lur vita practica ston seservir da lur lungatg matern en las pli importontas 15 funcziuns de lur aulta vocaziun. Ils giuvens, che vullan studegiar la jurisprudenzia, … era quels survegnen negina instrucziun romonscha en il gymnasi, e tonatont demonda pli tard lur vita practica dad els, che els sapien plidar e scriver lur lungatg matern. Et ins na sa snegar, che ina tala pretensiun [p. 104] della vita practica ei giesta e doveivla. Ina autra part de giuvens, 20 ils quals frequentan la partiziun reala de nos institut, vegnen en la vita 1) Quest artichel ei gia staus edius en in extrasquitsch ils 20 Mars et ei staus destinaus per la conferenza linguistica dils 28 de Mars a Reichenau. Nus laschein comparer cheu quest concept senza midadas e volein pli tard relatar a noss stimai lecturs il resultat della menzionada conferenza. Nus stovein mo aunc remarcar, che nua na havein, per munconza de temps e per causa ded autras circumstanzias, saviu lavurar ora quest concept meglier e pli detagliau, sco quei che ei fuss stau giavischeivel. Romanische Forschungen XXX 47

-748-



737 GION ANTONI BÜHLER. Il Novellist I. [p. 108] Proposiziuns per l' Uniun dils dialects dil lungatg rhäto - romonsch 1). En la part romonscha dil cantun Grischun regia d' enzaconts onns enneu ina certa tema, che il lungatg romonsch, nossa lingua materna, savessi cun il temps svanir ord nossas valladas alpinas — ord siu davos asil. Et en verdat, ina tala tema na ei nonfundada. Nus vezein gie, che il lungatg tudesc vegn introducius en ina gronda part de nossas scolas 5 romonschas, e quei en ils biars logens sin donn e cust digl idiom romonsch sez, essent che quel vegn dismess u dil tut, ne per part en talas scolas. Igl ei milsanavon enconoschent, che nos lungatg romonsch ha zun pintga valur avont nossas auctoritats cantonalas, las qualas correspondan quasi exclusivamein en lur decrets, circularas, promulgaziuns etc. en lungatg 10 tudesc cun il pievel romonsch. Nos institut nazional prenda quasi zun negin riguard sin ils basegns digl idiom romonsch. Ils candidats della theologia, ils quals seprepareschan en nos institut per ils studis de lur vocaziun, han negina instrucziun en lur lungatg matern, schegie che els en lur vita practica ston seservir da lur lungatg matern en las pli importontas 15 funcziuns de lur aulta vocaziun. Ils giuvens, che vullan studegiar la jurisprudenzia, … era quels survegnen negina instrucziun romonscha en il gymnasi, e tonatont demonda pli tard lur vita practica dad els, che els sapien plidar e scriver lur lungatg matern. Et ins na sa snegar, che ina tala pretensiun [p. 104] della vita practica ei giesta e doveivla. Ina autra part de giuvens, 20 ils quals frequentan la partiziun reala de nos institut, vegnen en la vita 1) Quest artichel ei gia staus edius en in extrasquitsch ils 20 Mars et ei staus destinaus per la conferenza linguistica dils 28 de Mars a Reichenau. Nus laschein comparer cheu quest concept senza midadas e volein pli tard relatar a noss stimai lecturs il resultat della menzionada conferenza. Nus stovein mo aunc remarcar, che nua na havein, per munconza de temps e per causa ded autras circumstanzias, saviu lavurar ora quest concept meglier e pli detagliau, sco quei che ei fuss stau giavischeivel. Romanische Forschungen XXX 47

PPN345572629_0030-0748.xml