Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/746

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


738 Gion Antoni Bühler practica a dovrar il pli lur lungatg matern. Conts de quels giuvens vegnen pli tard elegii en suprastonzas, en decasteris, nua che il lungatg romonsch dominescha exclusivamein! Cont bi, cont doveivel, cont necessari fuss ei allura, che tals officials savessen era plidar e scriver lur lungatg 5 matern empau correct, sco quei che ins astgass era pretender dad els. Ils candidats de scola retscheivan bein entgina instrucziun en lur lungatg matern, mo en ina aschi minima extensiun, che ina tala instrucziun ei absolut insufficienta per umens, ils quals dovein en lur vita practica saver instruir perfetgamein en lur lungatg e buca mo saver plidar e 10 scriver empau quel. Nus vezein pia, che il stât fa pauc ne nuot dil tut per la cultivaziun, prosperaziun e conservaziun de nos lungatg romonsch. Cun quellas et aunc autras fatalitats pliras se associescha igl indifferentismus … d' ina part dil pievel romonsch sez, la quala subordinescha talas caussas nazionalas, las qualas mintga patriot tegn per ina caussa, in pugn de honur, 15 als interess privats et alla speculaziun. Gie, pér memia leva e facila fa il pievel romonsch sez la victoria a quels numerus e perigulus inimitgs digl idiom romonsch. Ina completa confusiun, ina vera Babylonia, regia denter il pievel romonsch a riguard il lungatg romonsch. Quel sedivida en plirs dialects, che ein zun intolerants in enconter lauter. In Sursilvan 20 p. e. enconoscha forsa mo aunc ils noms tudescs dils vitgs engiadinès, et in Engiadinès p. e. gnanc enconoscha pli il nom romonsch della capitala della Surselva! E pertgei ina tala nonperstgisabla ignoranza? — Perquei che ils Sursilvans et Engiadinès han ina empau diversa pronuncia … per in et il medem plaid!! Pilver, in pievel de mo circa 25 45 — 50 milli olmas ha cert negina raschun de nutrir animositats, schalusias e caprizis en caussas dil lungatg, sche el na vul, che tut ils dialects vommien a la fin a la mal' ura. Ei na fuss grev de mussar si, cont ridicul il caprizi ei tier ils Romonschs a riguard lur lungatg. Nus resalvein era, de pli tard ina gada argumentar questas pretensiuns et exprimer pli detagliau 30 nossas ideas sur questa materia. Tut quellas calamitats han biars sentiu da ditg enneu et ins ha pliras gadas fatg emprovas, de seunir, mo adumbatten. … … Gnanc ils Protestants e Catholics della Surselva han avon circa 20 — 30 onns saviu seunir, de maniera che ins ha stoviu laschar squitschar codischs de scola, che havevan 35 per auter il medem contegn quasi tras atras, en duas ediziuns, ina per ils Reformai e lautra per ils Catholics! Ils davos onns ha la Societat rhäto - romonscha fatg tuts sforzs per unir Romonschs de tuts idioms en ina societat linguistica, per entras quella influenzar cun il temps sin ina raschuneivla uniun dils idioms e survegnir in idiom literaric per tut ils 40 … dialects; mo adumbatten, la Surselva ha buca separticipau de quella interpresa

PPN345572629_0030-0749.xml