Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/750

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


742 Gion Antoni Bühler ils plaids: erva, ier, iert (ort), ierta, artar, artavel, et ura vegn el laschaus naven. — ch vegn avont en plaids esters, sco: patriarch, rich, richezia, ils quals ins na dovei pia scriver: patriarh, rih, rihezia. — sch tunna sco en il Tudesc. Excepziuns fan ils plaids: vidrus-chel, … 5 mas-chel, … s-chelett, … s-chizza, … ris-chein, … cadus-chel. … Mo en tals cass eis ei meglier de dovrar in „a“ per igl „e“ e scriver: vidruscal, mascal, caduscal; skelettt (scalett), forsa era riscain, scizza etc. j semida en in g en plaids sco: gegina, giuven, gie, giuvnal etc. mo en il plaid Judeus resta il j. Ils plaids just (giest), justia (giustia) ein de 10 scriver: gist, gistia. q vegn mo avont en connexiun cun igl u et in sequent vocal, sco p. e. en ils plaids: quantum, quantitat, quater, quaronta, quartauna, sequent etc. Per quant u quont scriva ins cont. s avont in sequent consonant dovei vegnir pronunciaus pli lev che sch 15 e tont sco posseivel ei purs, per promover ina bella pronuncia, sco en ils plaids: sbagl (buca schbagl), scarpar (na: schcarpar), sdernar (na: schdernar), sforz (na: schforz), sgolar (na: schgolar), sladar (na: schladar), smanar (na: schmanar), spirt (na: schpirt), puspei (na: puschpei), squadra (na: schquadra), sventira (na: schventira) etc. 20 t semida en z avont „ia, iun, ius“. Ins scriva pia: naziun, grazia, superstiziun, vizius e buca: natiun, gratia, superstitiun, vitius etc. 5. Dubelaziun dils vocals. En il Romonsch vegnen negins vocals dubelai; mo il particip passiv plural fa ina excepziun de quella regla. Ins scriva pia: Els ein vegnii, nus essen tenii, vuss esses surprii etc. Mo en 25 quels cass resta allura igl accent naven. Ins scriva pia buc: els ein vegnìi, ne vegnì. 6. Dubelaziun dils consonants. Ils consonants vegnen dubelai, nua che l' etymologia demonda quei. Ins scriva pia: onn, rutt (rupt), mattell, mattella, cavell, metall, gattell, bass etc. e buca: on, rut, cavel, metal, gattel, 30 bas etc. Per tut, tutta scriva ins tot, tota, ina forma latina, che vegn avon en dialects romonschs. 7. En il Romonsch drova ins treis accents: igl accent grav (`), igl acut (´) et il circumflex (^). Igl accent grav vegn dovraus en plaids sco: molinèr, molinèra: pomèr, pomèra; calgèr, calgèra etc. e dat 35 al „e“ in tun sumigliont agl „ae“ (ä). Era en ils adverbs … nà, là. Igl accent acut vegn dovraus en paucs plaids e dat agl „e“ in tun git et ault, sco p. e. en: Mustér, égl, pér (pér ussa). Era en ils plaids: vadé, utsché, marté, bé, manté etc, … ils quals vegnen avont en dialects romonschs et ein tenor l' etymologia pli gists, che: vadi, utschi, marti, bi, manti etc. 40 sa igl accent acut vegnir applicaus. Igl accent circumflex vegn avont

PPN345572629_0030-0753.xml