Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/754

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


746 Gion Antoni Bühler [p. 110] Imperfect historic (Aorist). Jeu ludet, ludà temet, temè sentit, sentì ti ludettas temettas sentittas el ludet, ludà temet, temè sentit, sentì 5 nus ludettan, ludanan temettan, temenan sentittan, sentinan vus ludettas temettas sentittas els ludettan, ludanan temettan, temenan sentittan, sentinan. En la terza conjugaziun ei quest temps historic sco en la seconda conjugaziun; p. e. Jeu vendet — vendè etc. 10 d) Las formas dil condizional ein: direct: … … … … … — ass — ess — ess — iss — asses — esses — esses — isses — ass — ess — ess — iss — assen — essen — essen — issen 15 — asses — esses — esses — isses — assen — essen — essen — issen indirect: — assi — essi — essi — issi — assies — essies — essies — issies — assi — essi — essi — issi 20 — assien — essien — essien — issien — assies — essies — essies — issies — assien — essien — essien — issien e) Igl imperativ. En igl imperativ vegn il „a“ salvaus en tuttas quater conjugaziun per il singular, pia 25 Sing. lauda tema venda senta Plural. ludei (— t) temei (— t, e — i) vendei (— t, e — i) sentì (— t) Il „t“ della seconda persuna plural ei dismess, mo avont vocals astga el vegnir dovraus. Ins astga aschia, sche ins vul, scriver: Ludeit il Tutpossent. … En la seconda e terza conjugaziun ei era la finiziun „i“ concedida, 30 … cunzun en la poesia, pia era: temì, vendì (vus) etc. f) Il futur. Tier il futur, che ins ha da present, dovei ins aunc manar en in futur, che sei analogs cun il futur de tut ils auters lungatgs romonschs. Proponida ei la sequenta forma: Jeu luderà temerà venderà sentirà 35 ti luderas temeras venderas sentiras el lurà temerà venderà sentirà nus luderein temerein venderein sentirein vus ludereis temereis vendereis sentireis els luderan temeran venderan sentiran

PPN345572629_0030-0757.xml