Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/753

Da Wikisource.

Il Novellist I 745

sieu na ein d’acceptar. Plural: mes, de mes, a mes, mes, da mes; mias, de mias, a mias, mias, da mias. Aschia era: nos (nies), vos (vies), lur, en il plural cun „ss“, pia: noss, voss etc. En il feminin ha quest pronom tras a tras „ss“, pia: nossa, vossa; nossas, vossas. c) interogativ: tgei in? e tgei ina? dovei ins scriver tgein in? tgein ina?

Tgi, detgi; a tgi (era: a cui); da tgi (era: da cui).

IV.

La conjugaziun.

a) Il vocal characteristic de tuttas conjugaziuns („a“, „e“— long e curt — „i“) dovei vegnir salvaus tont sco posseivel ei.

b) En il temps present survegnen las persunas sequentas finiziuns.

Indicativ.

ar. er (long). er (curt). ir.
Sing. 1. a. — a — a — a
2. as. — as — as — as
3. a. — a — a — a
Plur. 1. ein. — ein (— in) — ein (— in) — in
2. eis. — eis (— is) — eis (— in) — is
3. an. — an — an — an.

En l’emprima e secunda persuna plural della seconda e terza conjugaziun ein era las finiziuns: in, is lubidas.

Conjunctiv.

Sing. 1. i — i — i — i
2. ies — ies — ies — — ies
3. i — i — i — i
Plur. 1. eien — eien (ien) — eien (ien) — ien
2. eies eies (ies) eies (ies) ies
3. ien — ien — ien — ien.

En l’emprima e secunda persuna plural della seconda e terza conjugaziun ein era las finiziuns: ien, ies concedidas.

c) Igl imperfect vegn dovraus suenter la conjugaziun moderna cun salvar il vocal della conjugaziun, pia: jeu ludava, temeva, vendeva, sentiva etc. En il conjunctiv: jeu ludavi, temevi, vendevi, sentivi etc. En igl indicativ regia tras a tras igl „a“en las finiziuns, en il conjunctiv igl „e“, pia: nus sentivan — sentivien etc.