Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/826

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


818 Gion Antoni Bühler la liberdat pro la libertad. La medema educaziun haveva era el reçert da ses geniturs, et el era daventau in habel e respectau maester in tot ils numerus mistregns che el exercitava e haveva era aquistau ina residenza per sia familia, ina causa, dalla quala non savettan se gloriar tot ses 5 collegas. Havend el ussa terminau (finiu, glivrau) sias lavurs nella capitala e godiu in pêr dis ils plaschers della citad, bandonet el ussa Cuera. Ditg non savet el se resolver, da quala vart che el dovess ir, a la bassa nellas contradas de St. Gall u in Portenza, ne tras la Surselva. El se decidet 10 finalmein per l' ultima strada e marschet dunque il di sequent cun sia bagascha vers Domat. Arrivai che els eran mintga gada in ina vischnaunca, se fermetten els sin la pli adequatta plazza publica, scargettan lur mola et auters utensils de lur mistregn et erigettan ina officina provisorica sut çiel avert. Fabian e Giustina, sia sora, jettan allura casa per casa ad annunciar l' arrivo del 15 maester Vedrin e demandettan lavur per quel. Inturn l' officina de maester Vedrin eran in curt temps intêras muschnas de vaschella rutta: parlets, padellas, cazzas, cazettas, tagliers (plats), plattas, scadellas, scadiolas e da quellas raubas pliras. Dasperas stava Cisc cun la mola et a quel apportavan ses fradegliuns utensils da totas specias: segirs (sgürs), maneras (baneras), 20 curtells da totas specias, forschs (forbischs), beinduras era inquala spada e similas armas de guerra. Durant il di eran allura ils parlèrs fitg activs; maester Vedrin cunçiava (pinava) vaschella rutta da totas specias, estagnava (surzinnava) eramenta (vaschella d' eram, aram, irom), culava tagliers, çiaduns e da quellas caussas; Giustina gli stoveva assister in quellas lavurs; 25 ella stoveva trer il fol, nettar e polir la rauba cunçiada, allura portar inavos quella als patruns et incassar ils danèrs per la lavur. Cisc s' occupava d' intant cun la mola, moland e polind ils utensils che ses fradegliuns gli havevan apportau. Fabian non haveva bler de far; la granda part del temps girava el inturn … e speculava; beinduras prendeva el a mauns sia violina 30 e divertiva ils circumstants cun sias vivas melodias. Ils parlèrs havevan quasi tot il di societad; ina intêra scossa d' infants eran adina radonai inturn els; era schenta creschida vegniva beinduras nàtier [p. 138] per considerar las lavurs e manipulaziuns dels esters e tadlar las melodias del Fabian. La sera se retiravan allura ils parlèrs, u in inqual clavau (tablà) ne ovil 35 (nuel, nuegl, nuil) per reposar (pusar ora) da lur stentas del di. Las tratgas che els godevan eran fitg frugalas; la carn fimentada che els havevan priu cun els era da ditg innà consumada et els havevan ussa la granda part del temps Quareisma. Beinduras però vegnivan els in habitaziuns da collegas del maester e tier da quellas occasiuns celebravan els allura inquala 40 festa, la quala portava qualche variaziun in lur vita monotona.

PPN345572629_0030-0829.xml