Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VIII.djvu/577

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


Pallioppi 567 be suainter ils motivs e pövels differents, chi 'ls provochettan. L' alfabet sarà aggiunt in ün register alla fin dell' ouvra, per chi 's possa chattar ils noms plü facilmaing. La seguonda part dell' ouvra vain subdivisa in trais secziuns. … La prüma secziun della seguonda part, compigliand noms geografics, 5 idrografics e climatics, interpreterà medems per munts e vals, plans ed auas, islas e rivas, palüds e gods, gravas e giandas, mortels e vadrets, unidamaing a lur variaziuns fich numerusas, p. ex. corn, piz, muot craista, blais, spuonda, serra, clüs, chavorgia; ella preciserà ils lös, chi han obtgnü il nom da lur situaziun o chi han da 'l ingraziar alla proprietà del clima 10 o del terrain, inua as chattan. Ils noms della secziun preditta, originariamaing … na propris, ma appellativs, depingian ils oggels enunziats cun fideltà, non succedan be all' invasiun romana, … ma la precedan eir, p. ex. ils gallais o celtics, e sun fich spess tant eterogens, ch' els ston gnir subdivis … in chapitels. 15 La seguonda secziun della seguonda part, nomnada la secziun istorica sclerescha … … … graduadamaing il stadi da cultivaziun dels Rezians be mediante ils noms locals. Tscherts noms ans regordan a noss ils plü vegls chatschaders, … chi han dat il nom al lö, p. ex. Val Orsera, Chatschaluf, Clavigliadas; … oters als pes-chaders, … p. ex. Bischol, Peschiera; oters als pasturs, 20 p. ex. Albuin (Buin), Cuolm da bovs, Munt da sterlas; … oters als agricoltuors, … p. ex. Praucurchin, Pradè, Champagna, Compadiels; oters a varias semenzas, p. ex. Garneras, Canobis; oters ans regordan, cha noss pü vegls agricoltuors avaivan taglias, usche bain sco nus, e disferenzieschan ils bains suainter il destin ed il prinzipi da coltura, p. ex. Zelg, Seglias, Grida, 25 Rüti, Novella, Nolla; oters stan in connexiun colla coltura della vigna, p. ex. Vinnones, Caltgiadira, Val Vignolas; oters colla coltivaziun d' ulteriura … frütta, p. ex. Bröl, Castasegna, Castaneda; oters ans regordan a noss ils plü vegls chavaminieras, … … p. ex. Emed, Val Migner, corruot Minger, Fuorn, Ferrera; oters als preparatuors del sal, p. ex. Hall, Alla nel Tirol: 30 amo oters ans tiran in immaint noss mansterans, p. ex. Rasiga, Molins, Plan Calchera, Marmorera, Val d' Anzana, Tintüria Tavernaro. La terza secziun della seguonda part considerescha ils noms convenzionals … o casuals, riferibels bod al stadi, bod alla baselgia. Ella compigliescha … dunque 1. noms, chi denoteschan la propietà in general, o be allodiala 35 … o feudala dellas singulas famiglias, p. ex. Acla, Baita, Baraigla; 2. noms chi significhan l' uniun da famiglias in comunitats o fracziuns, p. ex. Vih. Villa, Dörfli, Samaden, Coira; 3. noms da stabels, imprastats dal nom o titel da lur prüm proprietari, acquirent o fondatur, consequentamaing … noms patronimics o metronimics, p. ex. Bianchi, Brulf, Ortwein, … 40

PPN345572629_0024-0576.xml