Pagina:Della Porta - Ta-pù e Poesie (inedite), 1966.djvu/178

Da Wikisource.
TA-PÙ — 112
lu trumbone d’accumpagnamente



II


— Leste, cummare, svelte ’nche ’ssa cianche.
— Aspìtteme, Carmè’, nen curre’ tante:
tu, ngrazie a Ddì, mi pere na brihànte,
18ma i’ so’ vvecchie e po’... ’mmezz’a ’stu fanche...

— Ca pure i’ mi stregne a li sessante!
’Nci viste, Mariandò’, li cirre bianche?...
— Carmène, ma st’affare... Parle franche,
22fosse na gabbature? Che sci sante!...

— Uh, maramè, cummare, che sti’ ddire?
Chi me l’à ditte a me è na parente;
25già, ne’ le sti’ a vedè’?... Pare na fìre!

— O Ddie! Ci sta tutte lu paise!
Quanta curiusità!... Che mala ggente!
28Quanta pettegulezze!... Sciata ’mpise!