Pagina:Fabi - Milano e il ministro Prina, Novara, Pedroli, 1860.djvu/224

Da Wikisource.


III.


     In quella vedi l’ombra d’on murell
E m’accorgi che l’è quell del Foppon;
Ecco che sont in pari del restell,
E me senti a tremà tucc duu i garon;
Guardand dent disi: Esuss per la mia mamma;
Quand senti on colp e vedi ona gran fiamma.

IV.


     El s’ciarô d’on giald smort che la mandava
El sbarlusiva sora tutt’ i cros,
Quist dondaven, la terra la tremava,
E se sentiva a vegnì sù ona vos
Longa..... longa.... pietosa, a fond.... a fond,
Cont on cert sonn comè de moribond,

V.


     Che fasendes pù ciara a pocch a pocch
La diseva: Sur Rocch? ch’el vegna chi....
Quand che me senti a proferì Sur Rocch,
Che propri propri l’è ’l me nomm de mi,
Me se scuriss i œucc, me casca i brasc,
E borli in terra comè on omm de strasc.

VI.


     Cossa sia pœu success, mi nol soo nò,
Domà che, tornaa in mi, me sont accort
Che seva al scur, e seva settaa giò
In sù on redoss sora di crapp de mort
Che me ballaven sott, e seva in brusa
Lì lì per borlà denti in d’ona busa.