Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
VII.
Guardand in giò vedeva come on ciar
Smort smort e che se alzava a bagn maria:
L’è sì, l’è nò, me par e nò me par,
Scior sì che l’eva mò propri on’ombia
Cont in di man on scirin, che a pian pianin
La m’è comparsa fina al bomborin.
VIII.
Car Signor!... Come l'eva mai consciada!
Anca on sass l’avarav avuu pietaa,
La bocca senza denc, insanguanada,
Scarpaa fœura i nariss e spettasciaa,
Sgarbellaa i œucc, la faccia, el coo mezz rott,
Scavezzaa i brasc, el stomegh tutt a bott;
IX.
Se vedeva i cavij desperluscent
A vegnigh giò giò adree per el mostacc,
Impettolaa, ingropii, sbordegascent
De palta, de sangu guast e de spuasc,
E impiastrassegh in bocca e ingarbiass
In d’on quai denc scalzaa che ghe restass.
X.
Mi no savend, de tant che s’eva locch,
Se fudess indorment o dessedaa,
Stava lì che volzava nanch tampocch
A malapenna de tirà su el fiaa,
E lee l’andava adree a provass comè
Per alzà i brasc, ma senza mai podè;