Pagina:Fabi - Milano e il ministro Prina, Novara, Pedroli, 1860.djvu/226

Da Wikisource.


XI.


     Perchè de meneman che la j’alzava,
Quella cossa de vess tutt duu scavezz,
Quand even in sù on grizz, la ghe portava
Che se desquilibrassen in del mezz
E, restand drizz domà i duu scimoston,
Ghe borlava giò el rest a pendolon.

XII.


     Dopo d’avè faa inscì per on bell poo,
Vedend de podegh minga reussì,
In att de rabbia la scorliva el coo
E ghe scappava indree tucc i cavij,
Allora, inserenand on poo la cera,
La se missa a parlamm in sta manera:

XIII.


     Cossa n’è staa di Milanes dal dì
Vint d’April del quattordes fina adess?....
A sti paroll me vedi a sbarlusì
Come un stralusc in ment... che nol fudess....?
Ghe petti i œucc in faccia.... Giuradina!....
L’è propri l’ombra del minister Prina.

XIV.


     A zellenza! ch’el creda.... vedel mi....
Ghe sont entraa in nagott... mi sont scappaa...
E lù allora: L’è minga quest che chi,
El me dis, quell che mi t’hoo domandaa;
Domandi cossa l’ha quistaa Milan
Coll’avemm coppaa mi pesg che n’è on can.