Pagina:Fabi - Milano e il ministro Prina, Novara, Pedroli, 1860.djvu/227

Da Wikisource.


XV.


     Strissem! respondi, che quell foj de gatt
Che l’ha sbertii, el ghe poda quistà el Ciel,
Che in quant a nun ghe n’emm cavaa on bell piatt
Col fagh ciappà de l’aria a S. Fedel.
Comè, el me dis, ma donc l’Indipendenza?...
E mi: citto!!! ch’el lighen, Eccellenza?....

XVI.


     Allora l’ho veduu a fa on cert modacc
Comè che ghe vegness voeuja de rid,
Tant ch’el m’ha faa ciappà on poo de coracc
E franch lì seguitava ben polid
A cuntagh su de la rava a la fava
Tutta la storia tal e qual la stava:

XVII.


     Che i todisch trionfant cont on armada
De fa tremà (del frecc!!) n’han conquistaa,
Vegnend con tutt so comed per la strada
Maestra fina ai port de la cittaa,
Ch’even già avert a posta per specciaj
Prima che lor se ongessn i strivaj:

XVIII.


     Che appenna ch’in staa chi, quell porch d’on vizi
De vorè sempre forloccà in todesch,
Sia malarbett! l’ha faa tœu sù on stremizi
A la generazion di nost mich fresch,
Che han dovuu solassai, e van a risegh,
Se no mioren, de deventà tisegh: