Pagina:Goldoni - Opere complete, Venezia 1915, XX.djvu/193

Da Wikisource.

UNA DELLE ULTIME SERE DI CARNOVALE 183

Zamaria. Che i zoga, che i zoga, che co i averà fenìo de zogar, parleremo. Ch’ho una cossa in mente. Chi sa! Co se vol che ’l torna, so mi quel che ghe vol per farlo tornar. Via, che ’l se destriga, che debotto xe ora de andar a cena.

Bastian. Nu gh’avemo in tola l’asso de coppe. (tutti rispondono) La zoga quel che la vol. Quel diese de bastoni. (ad Alba. Tira i sette soldi.)

SCENA V.

Cosmo e detti.

Cosmo. Siora Polonia, xe qua una franzese, che la domanda ela.

Polonia. Dasseno? (Me despiase che semo qua). (da sè)

Zamaria. Chi èla sta franzese che ve domanda? (a Polonia)

Polonia. La sarà madama Gatteau, la recamadora.

Zamaria. Sì, la cognosso. Se volè, fela vegnir avanti.

Anzoletto. (Madama Gatteau!) (a Domenica)

Domenica. (Sior sì, ghe conterò tutto). (ad Anzoletto)

Polonia. Via za che sior Zamaria se contenta, diseghe che la resta servida. ((a Cosmo)

Cosmo. Benissimo. (La par la marantegaa vestia da festa).(parte)

SCENA VI.

Madama Gatteau e detti.

Madama. Messieurs, mesdames. J’ai l’honneur de vous saluer. (fa riverenza a tutti)

Zamaria. Madama, la reverisso.

Madama. Votre servante, monsieur.

Anzoletto. Servo, madama Gatteau.

Madama. Bon soir, mon cher Anjoletto. (riverenza amorosa)

Polonia. Madama Gatteau. (chiamandola)

  1. La befana.