Vai al contenuto

Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/82

Da Wikisource.
72 S. MATÉ

19 Rispeta tò pader, e tò mader, e al tò prosem, vöega bé compagn de té stes.

20 Ol zuen al gh’àd ec: Töc iste laur ché a i ò fac fina de s’cet, cosa manca amò?

21 Gesü al gh’à dec: Se te ö es perfet, va, vend töt quel, che te ghé, e dunel ai poarec, e te gavré ü tesor in paradis: e vegnem dré a mé.

22 Ol zuen al sent sté rezù, al se n’andé malcontet: perchè a l’era molto rech.

23 E Gesü al disé ai sò disepoi: Mé ve dighe in verità, che ü sior a l’indarà difisilmet in paradis.

24 E ve dighe de recó, che l’è piö fasel a ü camel pasà per ol büs d’öna gogia, che a ü sior andà sö in paradis.

25 Al senti sta fasenda, i disepoi a i è restac maraveac asé, e i disia: Chi èl doca, che’l pödirà salvas?

26 Ma Gesü sberlögiandoi, al gh’à dec: Sto laur ché a l’è difisel per i om: ma per ol Siur töt a l’è fatebel.

27 Inalura Piero al s’è metit lü a parlà, e al gh’à dec: Té te edet, che noter m’à abandonat töt, e’m t’è vegnic dré: cosa süsederal doca de noter?

28 E Gesü al gh’à dec a lur: Mé ve dighe in verità, che oter, che m’sì egnic dré, nela rigenerasiù quanda ol Fiöl del om al se sentarà zo söl trono de la sò maestà,