Pagina:Pinochio.djvu/18

Da Wikisource.

Capitolo 7

Bepeto el torna a ciasa, el f esc su danoo i pes al buratin e I i dà da magna chel che I aea drio par el

Chel por Pinochio, duto intarlanchi, el no s aea ancora inacorto dei pes beleche brujade: canche l a sentu ra osc da sa pare, l e souta ’so dal scagneto par ’si a i daerse ra porta: ma, dapo d ae tandarla nafre, l sin e toma destira sul siolo.
E a peta ’sobas l a fato un bordel come na bia de legnes che toma ’so dal terzo.
- Daerseme! - el craiaa Bepeto da ra strada.
- Pare me, no pos - l i respondea el buratin piansen da ’sobas, agnoche l ea toma.
- Parce no posto?
- Parceche i m a magna i pes.
- E ci ti alo magnade?
- El jato - l a dito Pinochio, a vede l jato che el se godea a reolta su co ra zatuches alcuanta boujies.
- Daerseme, te digo! - l a dito danoo Bepeto - sedeno co vieno inze te 1 dago io el jato!
- No son bon de sta in pes, cardeme. Poereto me! Poereto me, me tociara camina insenoon par duta ra vita!
Bepeto l cardea che duto sto sgnoufa fosse solo jeste, e l a pensa che 1 ea ora de ra feni: l e ’su su par el muro e l e rua in ciasa inze par funestra.
Dinprin el vorea di e l vorea fei duto el: ma canche l a vedu el so Pinochio destira sul siolo e propio zenza pes, el s a sentu nossice, el 1 a inbrazora e l a scomenza a l buscia su e a l macoa come un jatorin e, co ra lagremes che i corea ’so par ra goutes, l i a dito: 18


18