A ra fin, el s a data inze na piaza folada de ’sente, duta strucada su
intor un baracon de len e de tera piturada de mile colore.
- Ce elo chel baracon? - l i a damanda Pinochio a un borson che l ea
la daos de el.
- Liese ce che l e scrito su sun chera tabela, e te l saaras.
- Ra liesarae gran vorentiera, ma propio ancuoi no sei liese.
- Bel muse! Alora te ra liesarei io. Sepe che su sun chera tabela piena
de letra rosses come l fo, l e scrito: GRAN TEATRO DEI BURATIS...
- Elo tanto che i a scomenza?
- l scomenza ades.
- E ce costelo ’si inze a vede?
- Cuatro monedes. - Pinochio, che l aea na gran chiza de ’si inze a
vede ce che i fejea, el no s a fato sta e zenza vargogna l i a dito a chel
borson:
- M inprestaraesto cuatro monedes fin doman?
-Te res dajarae vorentiera - l i a dito chel outro, con chera de l tuoi in
’siro - ma propio ancuoi no pos te res da.
- Par cuatro monedes te lascio ra me faneluca - l i a dito el buratin de
len.
- Ce vosto che min feje de na fanela de carta coi fiore? Se pioe, no te
vas gnanche adora a te ra tira fora de daos.
- Vosto cronpa i me scarpe?
- l e boi solo par inpiza fo.
- Cuanto me dasto par ra bareta?
- Propio un bel afar! Na bareta de molizo de pan! E po mangare rua
sorizes e es me ra roseea sun testa!
Pinochio el stajea su ra spines. Par cuatro monedes l arae voru i ofri
ancora algo: ma l no n aea corajo, l ea sul infurse, l indujiaa, el renjea.
Co l e dinultima, l a dito - Me dasto cuatro monedes par sto Abeze
noo?
25