Pagina:Porta - Poesie milanesi.djvu/206

Da Wikisource.


Eppur ch’el varda, a dí quell ch’è de dí,
In mezz ai mee travaj, ai mee cuntee1,
Me restoiava tutt a vede lí
In l’istessa mojascia el lampedee.
Catto! in Milan, diseva in tra de mi,
Gh’è giustizia, e ghe n’è tant che sia assee,
E quand me sentiran, ghe giughi el eoo
Che ona satisfazion ghe l’avaroo.

Intani che padimava2 i mee dolor
Con la giusta giustizia ch’han de fann,
Che tirava su el cunt fin del valor
Che podeva partend per spes e dann,
Ecco lí che compar el respettor.
Che adrittura el comenza a interrogann
Chi semm e chi no semm, in dove stemm,
Patria, porta, cá e tecc, che mestee femm.

Sui prim respost el dava nanca a ment
Com’el fuss ona statova de saa;
Ma appenna el lampedee l’ha tiraa dent
La gran reson de vess regio impiegaa,
Dighi nagott, hin deventaa parent;
Ma giá l’è insci: tra lor utoritaa,
Fuss sansessia3, giá se dan de man :
Propi vera che can no mangia can.

Defatt tutt i attenzion, tutt i resguard
Hin staa per Tillustrissem lampedee,
E per mi on corno come fuss bastard.
Anzi perchè on dò voeult sont soltaa in pee
A dagh, com’era giusta, del bosard.
Merda de gatt! com’el m’ha saraa adree:
Citto lá voi; non voglio, o temerari.
Che se parla in la mane al lampedari!

  1. cuntee: crucci. (Nota transclusa da pagina 212)
  2. padimava: mitigava. (Nota transclusa da pagina 212)
  3. fuM mdscuía: foMe chicchcMu. (Nota transclusa da pagina 213)