Pagina:Rimatori siculo-toscani del Dugento.djvu/238

Da Wikisource.

iii - i rimatori pisani 217

e en la lur entension.
Petitas e grandas son,
135e hom las grandas asear
ben pot e breumen pauzar
enl sengular nominatiu
e encaras el vocatiu
pel neutre ques es tant adautz,
140con dis d’Aurenga Rembautz;
«Assats m’es bel, que de novell»;
e con die: «Mas mes q* has castell,
e ben m’es aupranar vas Piza».
Si van li autre d’aytal guiza.
145Gramatica fay femnina
«arbres» e chanz mascolina,
e en chanz es femnin «amors».
en gramatica mascle «cors»
en gramatica neutre «amar»
150e comuns es ditz en chantar.
Aysi totas autras del nom
paraulas masculinas son
o femninas o comunas,
que no ne romanen alcunas
155enfbras aycellas totas
de las quals bay fachas notas
qui per cert han breviamenz
pel neutre so sapcha, laienz;
e nos pot noms substantius
160abreviar, mas l’ajectius.
Ben devetz tuyt saber ara
lo parh’.r qui non esgara
e celai qu’ entendimen fin
ha de masclin e de femnin.
165La parladura ajetiva
e tota la substantiva
s’alonga enis nombres amdos,
et dels ses cas es la razos;