Pagina:Rimatori siculo-toscani del Dugento.djvu/242

Da Wikisource.

iii - i rimatori pisani 221


Nominatio, «franca»; genetiu, «franca»; daliu, «franca»’ acusatiu, «franca»; vocatiu, «franca»; ablatiu, «ab franca // e plural, «francas»; genetiu, «francas»; datiu, «francasiacusatiu, «francas»; vocatiu, «o francas»; ablatiu, «ab fran cas», etc.

De la femnina qui en «a»
270vay, die hay segon mon tala,
ara vuos vuoili leu dir ies
de ceylla qui fenis en «es»,
aysi con «sazos» e «arnors»,
«calors» e «chansos» e «colors»,
275e l’autre qu’es de simil guiza
en aysi com hom prims desguiza;
enls oblichs singulars breumen
es ditz, e en aluoygnamen
si deu dir en totz autres cas
280per ver, e autrainen no pas;
e diray vos en cestui mot,
si com dis Girbertz De si bo tot:
«Ques dobla ’ valors ’
de far ben e ’ honors ’
285lay on mestier han,
ans q’hom quera ni demann’».
Beriiatz de Ventador le gays,
qui motz avinentz retrays,
dis en son chan eizainen:
290«Be es mortz qui d’’ amor ’ no sen
al cor qalqe dosa ’ sabor ’».
Reigals de Berbezil, q’ honor
hac molt, dis en un dels sos canz:
«Mas chansos ’ er dorgumanz».
295E dis en Folquetz de pretz bon:
«Tant mou de corteza ’ razon "
mon chan que no y puesc fallir,
e manz i dei meli avenir».