 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
| iii - i rimatori pisani | 229 |
e en totz los plurals cas
4H5 van aysi com «mas», «fas», «las», «sas»,
encara «autras» e «cellas»,
«aquestas», «cestas» e «aquellas».
Enls singulars ditz hom «nostra»,
«sieua», «tieua» e «vostra»,
490e en los plurals fay «sieuas»,
«nostras», «tieuas» e «mieuas»;
e per q’haiatz major memoranda
ieu vos declin «il» ses duptansa:
Nominaiio, «il»; genetio, «il»; datio, «lei»; acusatio, «lei»; ablatio, «ab ley». Et pluraliter, «ellas»; genetio, «alias»; datio, «ellas»; acusatio, «ellas»; vocatio, «ellas», etc.
Las autras d’aytal conven
495paraulas vay eizamen.
Oymai dels averbis vuoili
ieu parlar, e jes no m’en tuoill,
que ta!s hi a q’ hom deu en ver
dir breus e loncs, segons q’obs er,
500aysi con «mays» e «may»,
e «aillor» e «allors» n’ay
e «finam.en» e «finamenz»;
l’autre van eizamenz.
L’autra tota parladura
505de l’averbi, gay’ e pura,
e de la preposition,
e tota la conjuntsion
ab la interjession hi es.
Totz hom qui prims e savis es,
510si ben l’esgar, ha obs que sia
d’un sol semblan tota via.
Oymay els parlar acurs
del verb, per que es fortz e oscurs,
vuoili que ma obra s’espanda
515per haver larguessa granda,
