Pagina:Rimes Ladines.djvu/48

Da Wikisource.

— 46 —

N rivál donc’avi fórt e mèz malan, qu’m’orôa mórt;
L’anel instes odoi qu’jovessa pile; qu’fortùna,
Svelteza e zënza nia vitória des, lapró l tort
Odoi fagessa, fd pld tier segd qu’la luna.

Mo ve, begn pres les gables s’incrogeia, petades
Adum con tan gran forza qu’an oddva stizes
Insciqu an es impie na pila d’frose’ s sichades,
L Sesur creddven qu’gnis da sas qu’s’loges da pizes.

La squerma 1 ) conescio mi n’mic tan begn qu’iù instes; soiè
Mesa viguun de tal maniera, qu’l mus e l corp dut,
R’goro: tan frem ne sta n fradon 2 ) sun antoré apoiè
Qu’vignun d’nòs doi charava tres quo l’post n’i fos tilt.

Alfin, qu’el si per aiut devin o std per forza
D’mi brace, l nemic scomencia a tremore, deventa
Tel mus plu blanc de n lerege san desot sua scorza,
La lancia i toma segn d’ la man e l’ oedl spaventa.

Diolan digeons a Di del’aiut in quela véra,
Abinon l patùce adum digean „ a r’ veder “ 3 ) plan plan
Al pais salvar’, dlacè e cori da gran nevera;
Id tir’tel lian sd insom, l’odòndra s’cufa t’mia man.

Ocel tan snèl n’ a mai lasce do d’ el con ares
Lesires n lec qu’l’odondra e iu pasan eon jor nu
E mai odd denant ia sura 1 mer; qn’el fos arares
Do der bl pra parol, tan bel inant podon s’mij.

Fermè n’s ferman in mez al mer, ola qu’el fova
Crepons 4 ) e pizes altes plu qu’vign’ater crep d’nant
Odu da me; no legns, no chases mi oedl n’podova
Traodei; el fora tan salvar’, qu’temd s’ds begn ’chi n sant.