Pagina:Rimes Ladines.djvu/69

Da Wikisource.

— 67 —

Ëla sánta, vé tó fi!
Òma santa, vi, nʼ abrace,
N baš lapró bèl snèl, spó di
Troep e dī con cu̥r bonace!

Di, nʼ abrace chodí nĕ mʼ das?
Tůa ůge aldí perchí nʼ la pói?
Frë́ida e zënza móto stas,
I oedli sdlominúš e mói!

Ah, col dëit mĕ mòstres l cīl!
Di mʼ ós quʼ iʼ mʼ ingígn per lʼ iadʼ
Fat tĕ vígni mʼ nůt da mil?
Òra èl bëgn, iʼ l vèghʼ, quʼ iʼ vadʼ.


Grázia, intë́nĕ intë́ni şëgn,
Prë́ia per mé pró quël bèl Dī,
- Plů quĕ důtʼ ai dĕ bošë́gn –
Tèmʼ pró tè sůn paraíš n dí.

Rian tʼ en vas, cignan dĕ scè!
Mil e cënt salůtʼ tĕ dai,
Spèrʼ ten cůrt dĕ gni a tĕ piè
E nʼ èster despartí plů mai.

Lůc tremèndo, bůrt, salvárʼ,
Quīt e da temëi, salů́tʼ!
Mórtʼ, a rʼ vèder şëgn! mi afárʼ
Ó quʼ iʼ tólʼ comiè da důtʼ.

A Revèder.

Parë́ntʼ, amíš, a rʼ vèder şëgn!
Òs důtʼ, mi conescë́ntʼ, mitòns,
Compágns dʼ mi plů bī dís, stèd bëgn!
Plů tért, scĕ Dī ó, indô nes odòns.

Òs, bóscʼ, compágns dĕ mi pensírz,
Diolán dʼ lʼ albérc godů́ da mé
Quī dís felíçi e tan lişírz
Per córp e spírit amaré!

Fontánes tléres, ʼchi òs stèdʼ bëgn!
Óš lominů́s, oš mormoré
Qui sa tan dī quʼ iʼ nʼ lʼ aldʼ plů şëgn!
Dĕ mi secrë́tʼ charèdʼ dʼ charé.


Òs, crëp sopérbš, con ůš granʼ spice,
Òs, dláces, lízies da spavë́nt,
Ligrë́za mia quī dís da vice,
Aldídʼ mi addio tĕ queš momë́nt!

Planů́res, pra, bī́ champ, stédʼ bëgn!
Les flu̥s, i ciůf, důt quell bèl vërt,
Důt è sflorí, dʼ alton bůr sëgn;
Důt a na fin, fóš èl bëgn dërt!

Bèl paiš e půr e ric, chamó
N sòl iadʼ permë́t quʼ iʼ tʼ charʼ con oedl
Dĕ légrimʼ s plëgn jů da quiló,
E spó sta bëgn e rèsta l vèdl!