Pagina:Rimes Ladines.djvu/75

Da Wikisource.

— 73 —

Òs desenůš ed os zanůš,
Na moscia è bona de s fa matʼ,
Inche vigni níora sůn Polůge,
Dodès pa pů dĕ quī bůr atʼ!

Quiló gnidʼ sů, la charitè,
Lʼ amor insë́gna chèz quʼ odès,
Důt cant perdica santitè,
Metèdĕ a vérda plů quʼ podès!


E òs fradons, del laůr nemiš,
Nemiš del bëgn, del sant, del dërt:
Dĕ gran fraidu̥m soltan amiš,
Scebëgn quĕ sès tʼ oš tëmp plů vërt,

Quiló gnidʼ sů, lʼ ativitè
Natůra a důtʼ cotanʼ quĕ sès
Insë́gna; odèdĕ la maestè
Dĕ Dī tĕ chèz quʼ aldīs e odès!


Les strīs ladines.


L'istè sĕ n'è; l'alton dĕ la natůra
S'impadronë́sce con forza; la odlína
Dĕ quī bī lëgns scasada fége coltůra
Tĕ quī pòce d'èga plëgns; i corf s'abina
E chanta l"de profundis1” in dertůra
Con bůrta véra a důt l bèl quĕ sĕ fina.
Quëles bèles colines dan půc quértes
Dĕ flu̥s dĕ ciůf è şëgn dlonc deşértes.

Les odondres sĕ n'è da dī jorades
Da lonce da lonce da nos con ares snèles,
Sĕ n'è tĕ bī lůge bëgn chaldins sciampades;
Les monz, dĕ vita plënes zënza e bèles,
È şëgn da gënt, da důt' arbandonades;
L'increscedu̥m ciafès da les forcèles
Dĕ quī crëp quĕ ves chara šériamënter
Da fa a vignůn gni n dër sgrice vèramë́nter.

La noet destën' bel plan sůs bůrtes ares,
Cu̥r con so bůr guant fòsc la mont d'Inçişa;
I bòf del vënt scioran per quëles ares
E quī tablá aldī́s da lonce avişa,


  1. *) 8, pers. sg. pres, del verbo cori (coprire).