Pagina:Rimes Ladines.djvu/85

Da Wikisource.

— 83 —


A quī qu' a gian dĕ scè diras dagnora,
Dĕ no diras a quī quĕ l'o atramënter;
Striscia, smila, ed arbáset' zënza pora,
Mo per podëi fa mal fal solamënter;
Sīs dër devót, chetin, sant a vigni ora,
Scĕ gënt tĕ vèga, to ůtl èl bonamënter;
A na persona santa a vignůn crëta,
Crëie nes pos, nos l savon, ah marcadëta!

Gran dan faras, orons, tĕ quëles stales
D'i contadins a vaches e vidèles,
A manşes, bòs, vidī, chavai e chavales,
A bagót', bisces, ad agnī ed agnèles,
Inche a les chores fora per les pales,
Tĕ quī stalot' a bī porcī e porcèles,
Ad alches, alcons, giai ed a giarines:

Důt revinaras con nostes med'gines.
Da nos impararas divéršes modes:
Dan dal důt la sciënza dĕ la tempèsta,
Dĕ les trapolarīs důtes les frodes
In gaošion dĕ marchá o dĕ val gran fèsta;
Důt' i vice, důt' i at', důtes inche les rodes
Da fa per abinè la gënt forèsta
E quëla dĕ so paiš bèl sot tĕ pëgna:

Důt quëš èl nosta sciënza quĕ t'insëgna.

T'insignaron l secrët dĕ la riquëza,
De l'arobé, de l'ingiané la strada,
Dĕ nostes radunanzes la belëza;
Con na parola odëi gënt incantada
Podaras a mèz n trů con gran sciquëza;
Portes sën a valgůn', con bèla dada
No odů l pos regalé, no con manara,
Mo con baquët o růta o con granara.