Pagina:Stóries e chiánties ladines.djvu/125

Da Wikisource.

Plëna dĕ fụm ‒ per kël nĕ sʼ invarciaven ‒,
Sĕ la contā o sonā con val palòta
La terdéca; chianté gonót chiantaven,
Šʼ ël indʼletā, o sonā val fana ròta;
Datrai contaven stóries spaventòşes,
Cīs šʼ ël fóva tel tlap ëles stofòşes.

Pichiè kĕ dĕ Penía n jon destorbava
Gonót lʼ ůnion e compagnia abinada
Con val bůrta matada, kʼ it nia nʼ ava,
Con atʼ, kĕ mal sta a gënt bëgn costemada,
Con paróles sbochiades, kĕ dorava
Ingiért la gënt stimada ed onorada,
Con manīres e bůrtes e salvares,
Kʼ ès meritè dĕ dërtes gran granares.

La vȯia ḗl dĕ Maria santa, kĕ gënt tlama
Da la Nëi; ki da mont důtʼ cantʼ adòra
Fat fin al siè e restlé stéva pró flama
Tĕ chiaşòta e spetā dër ért këlʼ òra,
Kʼ ëi, dṓ dʼ avëi mangiè bon lat da brama,
Podès gi a chiaşa; fantʼ, setůs gran pòra
Mostrā dĕ les fancèles, kĕ jomèssa
E la gran compagnia gian, pél, perdèssa.

La bona gënt, straciada jů, contënta
Fṓla impó dĕ podëi gi a fa lʼ oférta
Dĕ bèla devozion tĕ dlīža strënta
A la òma santa, kĕ mai plů nʼ è ognérta
Tĕ lʼ éžaodi la půra gënt tĕ stënta
E gian perdona, bëgn priada, la bérta
Contra dʼ ëla e lʼ amòr dĕ só fi fata
Da gënt, dal bůr malan fòsc tel viz trata.

Kiló na páta, iló n grụm dĕ fantʼ e ëles,
Patrons a mèz i servidús, sen gniva