Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/123

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 112 —

m' va a mè ingsceoù, ai genitori pudess' la ligrezza improvvisada portè la mort, nella m'demma maniera, che na saitta tratta va a firì 'l cour. E 'l mal elle, ch' i sa ma da manajè la spada e no la leinga, pur chesc' nè sai iou da purtè dant na cosa puc a puc, el mè mancia meffo la finezza d' rajonè cung prudenza. Chel bung vesco venerabile m' darà bung consei, purcicch' el è prattighè assà da baiè collo spirito in pesc'." R'vè ch' el ē dang chel signur reverendissimo, i ăle portè dant, cicch' el è suzzedù e chella sua difficultè, a grang impressiung de chel signor, che laldā Iddì da d' alt, e respongn': "Sē, desse pesc', Iddì ordineia dutt, inciè les picceres coſes cung grang sapienza. I sung istess intenzionè d' jì a ceaffè i vecci genitori, mi sacro ministero m' cherda pur illò ; dunque, allo, junde." L' onorato Guelfo ē ligher e content d' pudei accompagnè l vesco d' buriada cung su compangn's.

'L duca e la duchessa passā in oraziungs e legrimes 'l dè, ch' i ā portè la ria novella d'la mort d' Genofefa, e dea ch' el ē meffo der chel 'l dè d' l anniversario, sung stei serrà daìte, in t' sua propria stanza, sprofondà in grang affliziung. Belle scealdi vedli e dai ciaveis blanc' purtāi illaota 'l guant da plura, anzi che la duchessa dō 'l moment de chella desgrazia nen ā mai plou m'tù da pert 'l guant brūm. Soul ciastell ēle quindi dutt chīt, ch' el parō d'ſert,