Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/137

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 126 —

l' at'r mon trou maiù castigo." Golo è vitt plou angn' in chel stato de desperaziung, e nè savung, se sua mort sii stada plou consolada. Pesc' n' āle mai aibū, cina ch' el nen è gnū fatt giustizia. — Se i bongn' esempi tira al bengn', èle ci i rī esempi gonot, ch' spaventa dal mal. Recordungſe dagnara: Mal porta mal.

C A P O XX.

Conclusiung, la cerfa.


A so solito, dopo ch' i mittungs ava udū Genofefa, 'l fì e Golo, oroi ciamò udei la cerfa, a chella, che 'l conte i ā fatt injignè na bella stalla. Ella rabī incearc liberament'r t' la curt d' l ciastell, jē gonŏt sou pur les stighes cina alla stanza d' Genofefa, e nè s' ungjē, che dō 'ng bung pezz. Mest'ga e cung duttg' in confidenza tolōla 'l mangiè fora d' la mang, e ella ē respettada — fingmai dai ciangs da ciaccea t' la curt. I mittungs ava sua grang ligrezza impara, e i dē pang, s' la inzertiā e dijō alles umes: "O mi Dì! zenza chesta bona bestia la cara contessa e l' amabil picce conte fossa sta ia t' l desert." La fancella, ch' ā da ciarè d' la cerfa i dijō spo: "Nè dessung mai tormentè na pura bestia; s' el nè foss' i bos, che taccung sou'ng cadreia o les vaccies, che nes dà latt, sè stessung nos mal sceoucche Genofefa te chel bosc zenza la cerfa, e 'l mon foss' 'ng desert, se nen essung les besties, el foss' pūcies campagnes coltivades, e inutili i bi prà. N' offendede