Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/136

Da Wikisource.

— 125 —

plazza d' giustizia; i sung pronto; mille ŏtes plouttosc' morì soutt alla manara, che tignì fora plou dī chesc' torment chilò (e mostrā soul cour) chesta rabbia, che cova caìte."

Cang ch' el gnē davert la porta d' p'rjung, i ciarāle datrai fitt alla jent, spo scraiāle cunung bur riament: "Dert, seiſe ci os finalment'r r'và ite: incie os, da ostes ries inclinaziungs trasportà, ais sedott l' innozenza. Co no? lascede udei ostes mangs, s' elles nen è moles dalles legrimes doloroses, d' na uma infelize, e intentes da sanc deng pure bambing. Nelles ureiſe mostrè sou? Nè s' ingfideiſe a les mostrè ca ah! . . . I sa bengn', ch' seis colpevoli, ch' ostes mangs a pēr d' les mīs è spurciades d' sanc e legrimes: meriteis ci os castigo. Gnide ite, gnide chilò, ve! chilò, meffo der chilò elle osc' post. A mè, a mè, chisc' malfattori m' alda a mè."

Ad aldì chestes, i piccei mittungs s' t'mō e ascognŏ 'l mus t' l gormēl d' la uma, gioventù, d' ung e l' at'r sesso, impormettō, d' s' mantignì la coscienza netta dal malfà, ch' è chel, ch' mena a te m'ſeria spaventoſa; "plouttosc' urungſe ceaugnè raìsc' e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d' Golo soung ciastell cuna ria coscienza, e finì tang malament'r." E in stlù pro la porta d' ferr, dijō 'l soldà d' guardia: "Ais r'jung mia bona jent, se 'l vizio nè fínesc' tang spaventoſament'r soulla terra, arrall' in