accompagnada dal sposo col laut, dutt al
l'improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta. „Ci elle?" scraia ’l
conte incuntra al scudier -— portaermes,-- che salta in chesc’ moment da usc’ ite. -- „Verra", è la resposta. „I Mori" — na spezie
de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in
sua potestè — „i Mori gnūs a schires dalla
Spagna, à assaltè la Francea, e manaccea de
rovinè a fer e fuc ’l paìsc’. Dui cavalieri menà
dal Re porta chesta novella col comando
rigurùs, de piè ia belle in chesta noutt, pur
arjunje l’armada plou presc’ch’el è possibile."
Svelto è ’l grof jou pur les scalinades pur
azzettè i cavalieri e i menè t’l sallung d’l
receviment; intang che la contessa dutt spurduda
salta te ciafa da fuc a i arjignè ’l past; chè
a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles
prinzipesses, s’affacendè cear frogorè. Sigfrid
passa la noutt in preparaziungs alla verra,
fesc’saltè ’ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs,
e à stabilì i ordini duttg’ch’ang dess’osservè
tang dī, ch’al è demezz. Intang r’vale da
vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso
’1 ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito
d’les ermes, dai ferz di ciayai, e dal marsc'
soul tact di soldàs. Genofefa ā spenù dutta
la noutt in azzettè i forstiis, e in injignè pro
les robes necessaries pur ’l iade. All’alba stē
i cavalieri t’l grang salung incear ’l grof dutt