Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/28

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

-17-

à ci na fascea da te curì nè. Che tè darà val da beire? Chesc’mi seno deb’l e smagrì nen a riia pur te. Te chesta spelimca sgricceorosa nen elle pur te ’ng pizz, che ne sīi pera freida; da chesc’ ōt tume e fosc gott’l tres jou ega; te messarās ben presc’ murì dalla meseria. O! os mureies malinconiches, che nes serreis fora d’l mon, semìa che bagneis chest’amabil creatura, seis impò manco crudies, che li uomini, chè daccordo cung mia tribulaziung lagrimeise ci os cung me.“

Dō chestes parores, plenes de passiung, sceoucch’ elles nè pudō gnì atrament’r dal fantinament de na uma afflitissima, alzela i oudli al Ceìl, e ’l picce appena nasceu, cung sūs mangs debles,. che tromorā, spo scraiela soutt a legrimes: „o Signur, da Os ai iou ceaffè chesc’ fì, da Os ale la vita; pur est’r osta sincunda, ald’l a Os, a Os, mess’l gnì consagrè. Sigù, i sung d’l dutt obliada de s’l dè a Os. Mo i nel pò nia cundū in t’osta s. dlisia. Pur at’r seise Os dlunc prejent; e ullacche Os seis, illò elle ci osc’ tempio. In mancanza de ’ng amico, che ’l porte a batto, e deng sacro ministro, che recorde a pere e compère su oblighi, farai iou da sacerdote, da pere e tōt. Quindi impormetti chilò solennement’r d’l tra sou t’la s. fede in Os, Padre eterno, in osc’ divin Filuolo, e nello Spirito S., alla cogniziung de Os, t’l amur d’Iddì e