Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/54

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 43 —

d' la uma, cung baldezza e beati sè stessi al' amabil cour d' Iddì."

Da trattg' i gnēle na' grang vouia d' ceaffè na piccea dlisia: "Ci ligrezza' ch' el è," pungsāla, "a udei mille fedeli dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora, e pleng'ns de fede a m' nè sou al ceìl cianties in lōde a Iddì. Belle 'l son d' la ciampana mè sliſiràss' cutang 'l cour. Mo intang, dutta la natura, 'l ceìl destenù fora sura mi ciè, e la terra che mè porta è zenz' at'r 'ng tempio d' Iddì; e 'l cour' che bātt te chesc' bosc desert, e s' innalza a Os, Signur, nen è at'r ch' osc' altè." El nen ē presc' lengn' e prezipizio, ullacch' ella nene s' ess' lascè jou a fa oraziung, e dingver, cang ch' ella nè pudò fora, 'l fajōla val ora dang la piccera crusc', ch' ē verta sou t' la grotta tena pěra, ch' sporjō ing fora, ch' in pērt i servì incie pur plomac'. — T' l spid'l dengn' anima innozente lumina d'lunc Iddì e sua dottrina.

Capo X.


La uma t' la boscaia.


Sceoucch' el spunta alles outes inant'r l' erba o les spines d' l bosc 'ng bel ceuff coucce nia atramentr sè preparāle pur Genofefa t' chel deſert ascognù 'l plou amabil dover de familia. 'L picce mutt c'rſceō sou bell d' mor