Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/55

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 44 —


vouia, e m' tò bell mang a s' ungjì; ella l' ā vistì d' na bella pell d' rechl inzinzorada, ch' ella i ā na ŏta tut t' l bosc fora d' la boccia a na ŏlp. S' mia ch' el nen ā atra speiſa, che fruttg' d' bosc, raìsc', latt e ega, s' ēle impò bengn' nudrì e d' forza: el sè descedā fora i prumts sengn's d' cervell, el gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes incear sè, a scoltè sou parores e a les di dō.

Genofefa, che da grang temp ingcà nen ā mai plou aldì parora umana, sintī na grang ligrezza ad aldì dalla boccia d' chel picce cotal la pruma usc' d' intendiment ; e ciamò plou' s' la godōla cang ch' el soul prum d' l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma". Ella baiā ores alla lungia impara te chel and'r, e i insignā chell tang, ch' ē t' chel tugurio, o t' la val, i innominā sou dutt, da sored'l alles sterres, dal pecc' cina al mūst'l, cina ch' ella pudō tignì impara piccei rajonà. 'L prum luminùs d' intendiment, 'l prum sengn' d' amur filiale, ch' ella sè n' ascorjō, i fajō 'ng gusto indizibile: vigne dè gnē cung ligrezzes nouies, e ang po dì, ch' el i florì n' amabil ainsceuda t' amezz l' ingvēr.

Soul finì d' la freida sajung, s ēle amarè 'l picce, e 'ng pezz nen āle plou podù fora, mo appena ch' el ē varì e ringforzè sceoucche na flu, na bella domang d' ainsceuda, la uma 'l tol pur la mang, e 'l mena alla lergia, e 'l